dissabte, 3 de setembre de 2011

La sang és vida


Ara ja fa un grapat d’anys, va caure a les meves mans una obra estranya pel seu contingut i, sobre tot, per la seva procedència, ja que me la va deixar embolicada amb un somriure entremaliat el que en aquell moment era un dels meus mentors en l’incert àmbit de la neurociència i un dels referents del país en el camp de la neurologia [poca broma...].

Aquest llibre, del que he intentat infructuosament trobar la referència per incloure-la en aquest post, es dividia en dues parts clarament diferenciades. A la primera l’autor desenvolupava amb un darwinisme impecable i cristal·lí la teoria de l’evolució humana i, un cop seduïda i captivada la raó de l’incaut lector, a la segona part profanava la confiança dipositada defensant la idea de que el salt de micos a homos s’havia produït gràcies a la costum dels nostres avantpassats primats de furgar en el crani de les seves preses per xarrupar-los el cervell. Costum que, pel que sembla, va ser seguida pels primers humans i per algunes tribus amazòniques fins fa relativament poc.

L’exposició de la idea de que menjar cervell generés simpàticament intel·ligència em semblava del tot absurda i més pròpia de la casuística recollida per en J.G Frazer que d’un llibre amb una clara pretensió científica. Però, malgrat etiquetar a l’autor de boig i a la seva teoria d’infame, em va quedar larvada la mirada intel·ligent i juganera del meu mestre mentre em deixava el llibre i la inquietud de no haver sabut mai per què ho va fer...

Amb el temps he anat trobant aquí i allà, voluntàriament i involuntària, retalls de pensament que remeten al mateix. He sentit a dir als meus grans coses com ara que el vi fa sang  i també he conegut històries perpetrades per persones com l'Enriqueta on la sang dels joves era utilitzada amb finalitats curatives  per personatges de l’alta societat i sempre m’han semblat barbaritats fruit de la ignorància i portada al límit per ments pobres o pertorbades.

Fa uns dies m’he trobat amb aquest article: Estudio revela que la sangre joven rejuvenece el cerebro de ratones viejos on un equip de joves investigadors de la Universitat d’Stanford demostra que la sang de ratolins joves produeix un efecte de rejoveniment quan és injectada a ratolins més grans i se m’han desfermat tots aquests records i el d’aquella pel·lícula on en David Bowie interpretava a un vampir que cerca en la joventut del violí una solució desesperada al seu envelliment sobtat... La pel·lícula inclou una peça d'en Schubert al que no paro de trobar-li exquisides connexions amb el tema d’aquest bloc...

2 comentaris:

  1. Atractiu i inquietant instint que regenera però no genera ... Seductora música ...

    ResponElimina
  2. @Sabela. Cert, es diu que la mateixa fortalesa d’aquest instint sigui la causa de que no creï res i de que tan sols utilitzi i reprodueixi el que ja està creat per a benefici propi...alguna cosa havia de tenir, oi?

    Moltes gràcies i aquest cop dobles, una pel comentari i l’altra pel detall d’haver-lo expressat en aquesta llengua...

    ResponElimina