M'encanta aquest concepte de turisme rural!. I el turisme urbà de cementiris també. És una cosa que m'agrada visitar sempre que puc quan vaig a algun lloc nou, sempre m'ha semblat que els cementiris diuen molt dels vius, de la seva cultura, les seves creences, les seves pors i alegries... les ciutats cada cop s'assemblen més, s'hi troba el mateix comerç que a tot arreu, el mateix tipus de construccions, la globalització ens homogeneitza cada cop més a tots, però als cementiris sembla com que es mantenen les diferencies, com que s'escapa aquella cosa que és pròpia i peculiar de cada lloc, no?
@arati. Totalment d’acord, els cementiris son diferents i idiosincràtics del lloc on estan. No sé si coneixes els cementiris del sud de Portugal on als panteons s’apilen les caixes tètricament nues...una passada. A mi m’agrada passejar-hi i mirar cognoms per fer-me una idea d’alguna cosa que no expliquen els llocs per si mateixos.
Tinc pensat anar posat de tant en tant “allotjaments” d’aquest tipus i també en posaré d’urbans, si... S’admeten aportacions...;)
@Juana. Se lo comentaba a @arati que también comparte los mismos gustos. Por aquí tenemos cementerios donde los modernistas hicieron maravillas. A ver si poco a poco lo voy destilando en ese blog.
Un abrazo y muchas gracias por pasarte por aquí! :-)
Segons les antigues creences del folklore eslau, el Dampyr és el fill de la unió entre una dona i un vampir, a més és l'única criatura capaç de lluitar contra els vampirs i altres éssers malignes que han infestat el món.
6 comentarios:
Compartint el coneixement ... :)
M'encanta aquest concepte de turisme rural!.
I el turisme urbà de cementiris també. És una cosa que m'agrada visitar sempre que puc quan vaig a algun lloc nou, sempre m'ha semblat que els cementiris diuen molt dels vius, de la seva cultura, les seves creences, les seves pors i alegries... les ciutats cada cop s'assemblen més, s'hi troba el mateix comerç que a tot arreu, el mateix tipus de construccions, la globalització ens homogeneitza cada cop més a tots, però als cementiris sembla com que es mantenen les diferencies, com que s'escapa aquella cosa que és pròpia i peculiar de cada lloc, no?
Pues en mi familia también nos gusta visitar los cementerios, hay muchisimos preciosos.
@Sabela, sempre va bé...;)
@arati. Totalment d’acord, els cementiris son diferents i idiosincràtics del lloc on estan. No sé si coneixes els cementiris del sud de Portugal on als panteons s’apilen les caixes tètricament nues...una passada. A mi m’agrada passejar-hi i mirar cognoms per fer-me una idea d’alguna cosa que no expliquen els llocs per si mateixos.
Tinc pensat anar posat de tant en tant “allotjaments” d’aquest tipus i també en posaré d’urbans, si... S’admeten aportacions...;)
@Juana. Se lo comentaba a @arati que también comparte los mismos gustos. Por aquí tenemos cementerios donde los modernistas hicieron maravillas. A ver si poco a poco lo voy destilando en ese blog.
Un abrazo y muchas gracias por pasarte por aquí! :-)
Publica un comentari