divendres, 30 de setembre del 2011

Avalon

"Perquè, com ja dic, el món mateix ha canviat. Va haver-hi un temps en què un viatger, tenint voluntat i coneixent tan sols alguns dels secrets, podia endinsar la seva barca al mar Estival i arribar, no al Glastonbury dels monjos, sinó a la Sagrada Illa d'Avalon. Perquè en aquells temps les portes dels móns es difuminaven entre les boires i s'obrien, l'una a l’altra, quan un viatger posseïa la intenció i la voluntat. Doncs aquest és el gran secret conegut per totes les persones cultes de la nostra època: basant-nos en el pensament de les persones, creem el món que ens envolta, diàriament renovat." [Les boires d'Avalon: Experta en màgia. Marion Zimmer Bradley]

--
Fotografia: Dampyr

6 comentaris:

  1. Creamos y recreamos el mundo que nos rodea solo con nuestro pensamiento .... ¿podremos elegir no pensar y que la Vida nos ofrezca el mundo? ....


    Nota: no es una pregunta para contestar, es solo una reflexión.
    Entendiendo por "no pensar" eso de darle vueltas y vueltas a las cosas hasta marearlas.

    ResponElimina
  2. Ai, els vells temps, més heroics i més lírics!

    ResponElimina
  3. Persones de boira, secrets de boira ... protectora i estimulant boira ...
    Intenció, voluntat i pensament ... ¡Perfecte!

    ResponElimina
  4. @Juana. Nada más [y nada menos] que con “intención y voluntad” es lo realmente maravilloso y más importante que nos dice la autora en la introducción a esta fantástica novela.

    ResponElimina
  5. @Arati. El teu comentari m’ha fet recordar que la primera edició de “Las nieblas de Avalon” estava il•lustrada amb els gravats que en Gustave Doré va fer per “Idylls of the King ” d’en Alfred Tennyson. Una preciositat...

    ResponElimina
  6. @Sabela. La Néboa... Crec que escriuré un post sobre aquest llibre “Las nieblas de Avalon” ja que va marcar [ara fa més de 20 anys] un abans i un després... No té res a veure amb els vampirs però si amb l’autor d’aquest bloc...ja és una relació. L’autora posa en boca d’una “muller de néboa” aquesta frase...

    ResponElimina