divendres, 30 de setembre de 2011

Avalon

"Perquè, com ja dic, el món mateix ha canviat. Va haver-hi un temps en què un viatger, tenint voluntat i coneixent tan sols alguns dels secrets, podia endinsar la seva barca al mar Estival i arribar, no al Glastonbury dels monjos, sinó a la Sagrada Illa d'Avalon. Perquè en aquells temps les portes dels móns es difuminaven entre les boires i s'obrien, l'una a l’altra, quan un viatger posseïa la intenció i la voluntat. Doncs aquest és el gran secret conegut per totes les persones cultes de la nostra època: basant-nos en el pensament de les persones, creem el món que ens envolta, diàriament renovat." [Les boires d'Avalon: Experta en màgia. Marion Zimmer Bradley]

--
Fotografia: Dampyr

dimarts, 20 de setembre de 2011

Què tindrà Louisiana...

Ambientada al sud dels Estats Units, El Sueño del Fevre, tracta de l’amistat entre un vell capità de vapor, d’aquells que solquen el Mississippí, amb un vampir consagrat a la causa impossible de buscar el mecanisme que possibiliti la col•laboració i convivència pacífica entre els vampirs i els humans.

El repte del vampir pro-humà es veu lògicament entorpit per un líder vampir que, com sempre, fa mans i mànigues per fer-li veure quina és la seva condició i lo avorrida que pot ser la no-vida si un vampir no pot fer allò que realment ha vingut a fer, és a dir, afartar-se de sang fresca. Però el vampir pro-humà viu malament la seva natura i inventa un beuratge substitutiu de la sang que apaivaga l’ànsia de fotre-li queixalada al primer que passi.

El que passa després no ho explicaré per si algú vol fer-se amb aquesta novel•la però sí que, a efectes d’aquest post, vull senyalar que aquesta obra trenca una de les constants més importants del vampir i és que aquest sigui la continuació de una preexistència humana. No, aquí el vampir neix com a tal i es reprodueix com qualsevol altre animaló que campi alegrement sobre la Terra... Els vampirs i els humans s’assemblen molt però són dues espècies diferents i res tenen a veure entre ells, tret de que uns s’alimenten dels altres. Fora d’això són, literalment, la nit i el dia.

D’aquesta obra hi ha vàries coses que m’han cridat l’atenció. Una d’elles és el paral•lelisme entre el beuratge que s’inventa el protagonista de la novel•la i TrueBlood. No m’estranyaria que Charlaine Harris s’inspirés aquí i, posteriorment, embotellés el producte i el comercialitzés a la seva saga.

Però el fet que m’ha fet pensar més és la localització de la història. I és que els Estats del Sud i, concretament, Louisiana és triat sovint com a l’escenari idoni per desenvolupar històries vampíriques... no sé, al marge de la novel•la que comento, em vénen al cap l’Entrevista amb el vampir de l’Ann Rice, on en Lestat sedueix i vampiritza a Brad Pitt a Louisiana, o TrueBlood que ja he esmentat i que es desenvolupa sencera en aquest estat.

Estic segur que hi tenen a veure aspectes com la barreja ètnica, cultural i religiosa, idònies per l’anonimat d’un vampir fugit d’una Europa afanyada en donar-li cacera. Però el que sembla que és decisiu és el fet de ser l’escenari ideal per enfrontar el lector a una de les pors arrelades atàvicament en el seu subconscient, com ja va passar al Planeta dels Simis, on els papers entre humans i simis es trastocaven, i com de fet passa també amb el vampir el qual, amb el rerefons multicolor de Louisiana, cobra unes tonalitats tètriques tristament conegudes per tots nosaltres...

Deixo aquí aquesta perla per iniciats i per animar-ho una mica:

dissabte, 10 de setembre de 2011

Allotjaments rurals [I]

Castellebre [Alt Urgell, Catalunya]
Peratallada [Baix Empordà, Catalunya]
Santa Pau [Garrotxa, Catalunya]
Glendalough [Ireland]
Clonmacnoise [Ireland]

dissabte, 3 de setembre de 2011

La sang és vida


Ara ja fa un grapat d’anys, va caure a les meves mans una obra estranya pel seu contingut i, sobre tot, per la seva procedència, ja que me la va deixar embolicada amb un somriure entremaliat el que en aquell moment era un dels meus mentors en l’incert àmbit de la neurociència i un dels referents del país en el camp de la neurologia [poca broma...].

Aquest llibre, del que he intentat infructuosament trobar la referència per incloure-la en aquest post, es dividia en dues parts clarament diferenciades. A la primera l’autor desenvolupava amb un darwinisme impecable i cristal·lí la teoria de l’evolució humana i, un cop seduïda i captivada la raó de l’incaut lector, a la segona part profanava la confiança dipositada defensant la idea de que el salt de micos a homos s’havia produït gràcies a la costum dels nostres avantpassats primats de furgar en el crani de les seves preses per xarrupar-los el cervell. Costum que, pel que sembla, va ser seguida pels primers humans i per algunes tribus amazòniques fins fa relativament poc.

L’exposició de la idea de que menjar cervell generés simpàticament intel·ligència em semblava del tot absurda i més pròpia de la casuística recollida per en J.G Frazer que d’un llibre amb una clara pretensió científica. Però, malgrat etiquetar a l’autor de boig i a la seva teoria d’infame, em va quedar larvada la mirada intel·ligent i juganera del meu mestre mentre em deixava el llibre i la inquietud de no haver sabut mai per què ho va fer...

Amb el temps he anat trobant aquí i allà, voluntàriament i involuntària, retalls de pensament que remeten al mateix. He sentit a dir als meus grans coses com ara que el vi fa sang  i també he conegut històries perpetrades per persones com l'Enriqueta on la sang dels joves era utilitzada amb finalitats curatives  per personatges de l’alta societat i sempre m’han semblat barbaritats fruit de la ignorància i portada al límit per ments pobres o pertorbades.

Fa uns dies m’he trobat amb aquest article: Estudio revela que la sangre joven rejuvenece el cerebro de ratones viejos on un equip de joves investigadors de la Universitat d’Stanford demostra que la sang de ratolins joves produeix un efecte de rejoveniment quan és injectada a ratolins més grans i se m’han desfermat tots aquests records i el d’aquella pel·lícula on en David Bowie interpretava a un vampir que cerca en la joventut del violí una solució desesperada al seu envelliment sobtat... La pel·lícula inclou una peça d'en Schubert al que no paro de trobar-li exquisides connexions amb el tema d’aquest bloc...