dimarts, 5 de febrer de 2008

Enriqueta Martí Ripolles




Crec que era en Montalbán qui deia que una ciutat, per a ser considerada com a tal, havia de conjuminar tres trets distintius: un bon servei de taxi, jazz i novel·la negra. Afegiria a aquests trets el fet de tenir el seu vampir propi, i Barcelona, té tots els requisits per a ser considerada una gran ciutat segons aquest cànon.

Suposo que ja esteu al corrent del cas de
l’Enriqueta Martí, la vampira del carrer Ponent, que va commocionar als barcelonins amb la seva original manera de gestionar els recursos infantils de la ciutat. El més curiós és que, a banda de ser una psicokiller, també era una addicta al Bloody Mary versió original.

Sembla ser que l’Enriqueta ara està de moda... No deixa de ser significatiu que, contràriament al que passa amb altres mites de la literatura fantàstica (licantrops, etc.), el vampir sempre estigui de moda, oi?

Es per això que, a banda dels programes televisius que podeu haver vist, us recomani la lectura de la novel·la d’en
Fernando Gómez on descriu, en clau de ficció, els fets en boca dels personatges que varen tenir algun contacte amb ella.

Si voleu més raons per llegir el llibre, teniu el plaer de la visió costumista d’una Barcelona, en color sèpia, sempre atractiva pels i per les amants de la ciutat.

Fa que pensar que, en un mateix moment, convisquin diferents estrats socials, dels més avançats (tecnològicament parlant) fins els més atàvics i impensables. Sempre s’està especialment inclinat a pensar que això va passar en un moment del passat remot (en aquest cas al 1912), però estic convençut que aquesta convivència es dóna sempre, en tots els temps: passats, actuals i futurs.

8 comentaris:

  1. és tremenda aquesta història, no la coneixia, a més a més va passar ven aprop d'on vivim, el que li dona un rotllo més interessant...

    ResponElimina
  2. Al costat mateix Ferran. Deuen haver encara les taques al terra?

    ResponElimina
  3. La convivència dels contraris, els extrems oposats i les contradiccions segurament no segueixen les regles espai-temps. La foscor necessita de la llum, com la vida de la mort.
    Desconeixia la psicokiller aficionada al Bloody Mary del carrer Ponent!

    ResponElimina
  4. Del tot cert, amic Ragnarok. Com deia Arthur Machen a "els tres impostors": "Omnia exeunt in misterium" que ve a significar que tot coneixement ens aboca a l'abisme de la incertesa...
    salut!

    ResponElimina
  5. Agradezco la recomendación que has hecho de "El misterio de la calle Poniente". Con él solo he pretendido que las personas que lo leyeran disfrutaran tanto como yo he disfrutado escribiéndolo.

    www.librodearena.com/elmisteriodelacalleponiente

    ResponElimina
  6. Y lo has conseguido. Encantado de saludarte Fernando.

    ResponElimina
  7. El día 3 de Febrero a las 17,15 se celebrará en el Palacio de Virreina, Rambla 99, una mesa redonda sobre Enriqueta Martí, moderada por Rosa Ribas, en la que intervendrán Marc Pastor, Elsa Plaza y Fernando Gómez dentro del marco de la Semana Negra de Barcelona (BCNEGRA 2009).
    Sin duda será un encuentro interesante.

    ResponElimina