divendres, 1 de febrer de 2008

Observatori Dampyr (2)


Treure la pols als llibres comporta un doble efecte temporal un xic contradictori, per un costat elimines un indicador clar del temps que porta l’obra a la prestatgeria i, a la vegada, et retorna nostàlgicament al moment en què el vas llegir.

El temps immens emprat en endreçar la llibreria no es deu tant a la quantitat de llibres com al fet de quedar-se badant, fullejant les esgrogueïdes planes d’alguna obreta aparentment oblidada. Això és el que m’ha passat en trobar-me amb el De Profundis.
Vaig aprofitar l’oportunitat de llegir aquesta obra meravellosa, ara ja fa uns quants anys, en una estada temporal al nord d’Àfrica, una nit d’insomni obligat.

Jo ja venia d’una altra obra d’en Wilde, El Retrat d’en Dorian Gray, el qual ja m’havia deixat les atribolades i lògiques reflexions que molts anys després es concretarien en un concepte com ara el de Karma. Però el De Profundis va ser diferent. Crec que mai més m’he tornat a trobar amb una reflexió tan complerta i genial vers la vida i l’horror a perdre-la, inexorablement, al ritme de bategades rítmiques, lentes, fatals...

Com ja sabeu, el De Profundis és una carta que O. Wilde va escriure des de la presó de Reading, després de ser condemnat per tenir contactes homosexuals amb el jove Alfred Douglas. Aquesta carta va dirigida al jove, el qual va desproveir lentament a en Wilde de tot el que tenia, des de la seva fortuna fins a les ganes de viure. El procés està descrit descarnadament i magistral al llarg de tota la carta on es barregen episodis de la relació amb reflexions sobre aspectes fonamentals de la nostra existència.

La sensació final és la d’haver assistit al darrer alè d’un moribund que es debat, fins l’últim moment, amb l’ésser que l’ha anihilat.

...Vas voler que t’ensenyés el plaer de viure i el plaer de l’art; però potser he estat cridat per ensenyar-te quelcom més valuós: el valor i la bellesa del dolor.
El teu amic que t’estima,


Oscar Wilde


5 comentaris:

  1. Quines memòries evoques, M... Què bé trobar aquesta entrada avui (o en qualsevol altre moment). Una anotació tan ben escrita i tan oportuna...

    Poc puc comentar. M'he permés citar-te.

    ResponElimina
  2. Em llegiré De Profundis.
    Has llegit la Decadènca de la Mentida? En la meva opinió, una petita gran obra.

    ResponElimina
  3. Són aquells inoblidables...Salut Mkl!!

    ResponElimina
  4. magnífic el diàleg entre en Cyril i en Vivian, tens raó Ragnarok. El De Profundis és una obra desprovista d'ironia...sense somriure...És, de fet, una obra final. Salut!

    ResponElimina
  5. Sublim! He quedat bocabadada després de llegir l'entrada i tafanejar el bloc. No coneixia l'obra de Wilde que cites: l'apunto com a lectura prioritària. Et segueixo.

    ResponElimina