dimecres, 24 de setembre de 2008

La fi de la fi dels nou mons



Al post de Lenore, ja vaig comentar que la idea em va sorgir d’una entrada (ara ja fa temps) de Ragnarok, a la Fi dels nou mons. Blog que trobareu al llistat de planes que visito.

Doncs bé, si intenteu entrar-hi apareixerà un missatge de Blogger que diu:

Lo sentimos, el blog de lafidels9mons.blogspot.com se ha eliminado

Impossible entrar a la informació que estava penjada, res de res del que s’ha fet de l’amic Ragnarok. Què ha estat de tota la feina feta?

És com si s’hagués obert un buit en el no res i no puc evitar un punt de tristesa. Ja és cardat perdre l’estímul d’un blog que t’agrada però, en aquest cas, tinc la sensació d’haver perdut un visitant i bon comentarista. Ja sabeu que al final acabes escrivint pensant en les persones que et llegeixen... potser no ha de ser així, però és...

Res més, li dedico aquesta màxima suprarromàntica a Ragnarok i desitjo dampíricament que redivisqui i torni a mossegar aquest blog.

La brevetat de cada experiència no ens permet apreciar la llargària de tota una vida. Entre l’enteranyinament del passat i la incertesa del futur...té tanta intensitat el present!!! ... que fa com pena perdre’l a cada fracció de temps que passa [Dampyr dixit].



dimecres, 10 de setembre de 2008

Fusions



Darrerament està caient a les meves mans un tipus de novel·la original pel fet de combinar dos gèneres que, al menys per a mi, fins ara estaven clarament diferenciats: la novel·la negra i la ficció sobrenatural.

Es tracta d’una fusió molt interessant per tots aquelles i aquells que ens agrada cadascun dels gèneres i [sospito que...], certament difícil de desenvolupar si es vol aconseguir un producte que a l’hora sigui entretingut i seriós.

Concretament estic fent una addicció a dos autors, un és en John Connolly del qual vinc seguint la sèrie protagonitzada per Charlie ParKer (Bird), un detectiu fidel a les pautes marcades pel gènere nord-americà, desballestat per l’esbudellament, a la primera novel·la, de la dona i la filla a mans d’un killer presumiblement inspirat en forces obscures i malignes... Si voleu iniciar la lectura d’aquest autor, val la pena seguir l’ordre de publicació de les novel·les per tal d’entendre el sistema social que va construint el protagonista.

L’altre autor és una troballa recent, es tracta d’en Charlie Huston, el qual debuta al nostre país amb una novel·la (ya estamos muertos) centrada en les a[des]ventures d’en Joe Pitt, un vampir a sou (de sang) encarregat de fer-li la feina bruta a un subsistema vampíric que desplega les seves complexes xarxes de poder a la illa de Manhattan. És molt original el tractament que dóna l’autor a la condició de ser vampir, no és altra cosa que la conseqüència a l‘exposició d’una bactèria hematòfaga que es transmet per la mossegada d’un altre vampir.

Afortunadament, d’en Joe Pitt hi ha una sèrie amb quatre títols, tres dels quals encara han d’aparèixer i és que no cal patir, sempre hi ha algú que ens presenta una bona lectura a temps...



[Aural Vampire: Freeeeze!! ]

dimarts, 2 de setembre de 2008

Lenore




Arran d’un post penjat a la fi dels nou mons on es parla (s’escriu...) de...
...balades que canten el retorn dels no-morts, rememoren antigues llegendes, tradicions i escrits, on la confrontació pagana i cristiana, desvetllen la recerca, en la nit i els morts, d'una eternitat que s'escola entre els dits (Ragnarok dixit)...
... referint-se a la núvia de Corint d’en J. W.Goethe i a la Lenore de G.A. Bürger,
és fàcil deduir que Lenore és un nom que inspira a diferents autors per designar a aquelles que retornen de les profunditats. Teniu com a exemple el cas d’en Poe i a la Lenore d’en Roman Dirge que, si no la coneixeu, tinc el gust de presentar-vos.