Fusions

Darrerament està caient a les meves mans un tipus de novel·la original pel fet de combinar dos gèneres que, al menys per a mi, fins ara estaven clarament diferenciats: la novel·la negra i la ficció sobrenatural.

Es tracta d’una fusió molt interessant per tots aquelles i aquells que ens agrada cadascun dels gèneres i [sospito que...], certament difícil de desenvolupar si es vol aconseguir un producte que a l’hora sigui entretingut i seriós.

Concretament estic fent una addicció a dos autors, un és en John Connolly del qual vinc seguint la sèrie protagonitzada per Charlie ParKer (Bird), un detectiu fidel a les pautes marcades pel gènere nord-americà, desballestat per l’esbudellament, a la primera novel·la, de la dona i la filla a mans d’un killer presumiblement inspirat en forces obscures i malignes... Si voleu iniciar la lectura d’aquest autor, val la pena seguir l’ordre de publicació de les novel·les per tal d’entendre el sistema social que va construint el protagonista.

L’altre autor és una troballa recent, es tracta d’en Charlie Huston, el qual debuta al nostre país amb una novel·la (ya estamos muertos) centrada en les a[des]ventures d’en Joe Pitt, un vampir a sou (de sang) encarregat de fer-li la feina bruta a un subsistema vampíric que desplega les seves complexes xarxes de poder a la illa de Manhattan. És molt original el tractament que dóna l’autor a la condició de ser vampir, no és altra cosa que la conseqüència a l‘exposició d’una bactèria hematòfaga que es transmet per la mossegada d’un altre vampir.

Afortunadament, d’en Joe Pitt hi ha una sèrie amb quatre títols, tres dels quals encara han d’aparèixer i és que no cal patir, sempre hi ha algú que ens presenta una bona lectura a temps...

[Aural Vampire: Freeeeze!! ]