Al post de Lenore, ja vaig comentar que la idea em va sorgir d’una entrada (ara ja fa temps) de Ragnarok, a la Fi dels nou mons. Blog que trobareu al llistat de planes que visito.
Doncs bé, si intenteu entrar-hi apareixerà un missatge de Blogger que diu:
Lo sentimos, el blog de lafidels9mons.blogspot.com se ha eliminado
Impossible entrar a la informació que estava penjada, res de res del que s’ha fet de l’amic Ragnarok. Què ha estat de tota la feina feta?
És com si s’hagués obert un buit en el no res i no puc evitar un punt de tristesa. Ja és cardat perdre l’estímul d’un blog que t’agrada però, en aquest cas, tinc la sensació d’haver perdut un visitant i bon comentarista. Ja sabeu que al final acabes escrivint pensant en les persones que et llegeixen... potser no ha de ser així, però és...
Res més, li dedico aquesta màxima suprarromàntica a Ragnarok i desitjo dampíricament que redivisqui i torni a mossegar aquest blog.
La brevetat de cada experiència no ens permet apreciar la llargària de tota una vida. Entre l’enteranyinament del passat i la incertesa del futur...té tanta intensitat el present!!! ... que fa com pena perdre’l a cada fracció de temps que passa [Dampyr dixit].
Entrades
Bienvenido Dampyr,
ResponEliminaTe acompaño en el sentimiento, pues yo también visitaba al amigo Ragnarok y me he llevado una gran desilusión al encontrarme con este mensaje cuando he intentado entrar a leer su post de “Leonor” al que haces referencia. ¿qué coctel podríamos tomarnos a su salud?, me viene a la memoria aquélla creación de Paco, copa Martini, oliva negra … cómo lo bautizaste?, Viuda negra?
Se que he estado ausente (a pesar de seguirte en silencio...), pero prometo mordisquear de nuevo este blog para que no se te ocurra hacer lo mismo que él, dejándonos en el más oscuro abismo, indefensos, en soledad...
mordisquitos sabrosos!!
;-)
Vaya!! veo que eres conocedor de aspectos suprarromànticos para "muy iniciados"...
ResponEliminaEl cóctel al que haces referència es el Dry Feeling. Esta fue una creación conjunta entre mkl, paco y una servidora. Creo que ya es história...
Grácias por tu compañia y continua mordiendo...que esto siempre anima
Més d'un cop, les caigudes a l'abisme esdevenen imprevistes, malgrat saber que feia temps s'obria davant dels nostres peus l'esvoranc del no-res. Malgrat tot, el descens no sempre és etern i, en el propi procés de caiguda la buidor pot resultar més salvadora del que hom creia abans de precipitarse. Tard, però, agraeixo el teu post. Els desitjos són perillosos... es poden fer realitat.
ResponEliminaSalutacions.
@ragnarok Continua deixant el teu rastre amic...
ResponElimina