“El vampirisme, com a eina de plaer estètic i excusa per a l’exploració dels instints més baixos de l’ésser humà” és la frase que encapçala la ressenya que va aparèixer al diari del Festival Internacional de Cinema de Catalunya vers la pel·lícula que li dóna el títol a aquest post, que vaig tenir la sort de veure i que recomano àmpliament.Basada en la novel·la “Deixa'm Entrar” del suec John Ajvide Lindqvist, aquesta pel·lícula tracta de la relació entre un nen de 12 anys (Oskar) i una nena peculiar, l’Eli, que també fa mols anys que té 12 anys.
Deixa'm entrar és la fórmula que utilitza el vampir per entrar a la casa d’un altre. Pas que tan sols pot fer amb un “sí...entra” inequívoc i fatal que subratlla la moralitat d’aquest ésser en un escenari que té com a rerefons, en aquest cas, la inexpressiva, violenta i sòrdida societat d’un suburbi d’Estocolm als anys 80.
D’aquí a poc estrenaran aquesta pel·lícula a les sales comercials, no us la perdeu. Mentrestant, paga la pena llegir-se la novel·la. Ja l’he inclòs entre les millors del gènere...
Entrades
Gracias Dampyr. ¿Puedes indicarme si es fiel la película a la novela?
ResponEliminaQuerid@ anonim@,
ResponEliminaLa película es fiel al libro en los puntos principales…es decir…viendo la película ves la novela. No obstante esta última profundiza más en escenas (hay escenas vampíricas que no salen en el film) y en los personajes. Así pues, queda explicada la relación del señor mayor con la protagonista lo cual es ya una historia en si mismo, también se trasluce el pensamiento del vampiro, su identidad y sus verdaderos sentimientos. Hay un fondo de actualidad pederasta y de sexo que tampoco se refleja del todo en la película. Realmente es muy interesante y, añadiría, impactante. Creo que esta novela devuelve al vampiro una identidad que ya se echaba de menos…
Dampyr,
ResponEliminaTotalment d'acord amb el comentari que fas de la peli. També vaig tenir la sort de veure-la al Festival de Sitges... va ser una vetllada màgica que vaig poder gaudir en bona companyia ;)
Començaré aviat el llibre d'en Lindqvist. Em ve molt de gust tornar a submergir-me en la foscor i el fred nòrdics per retrobar la petita (o no tant) i enigmàtica Eli.
Gràcies de nou per "deixar-me entrar".
Carmilla
Carmilla,
ResponEliminaCrec que t’agradarà la novel•la, a més, hi ha una idea molt interessant. El vampir és algú infectat per una malaltia on el principal tret distintiu és el fet que es desenvolupin cèl•lules grises al voltant del cor. Si està alimentat doncs res però, si té gana és el cor qui agafa el comandament i llavors…
Òstres, això de les cèlu.les grises sembla que ha de donar molta "cantxa"... Encara no he arribat a aquest tema, tot i que ja vaig per meitat del llibre!
ResponEliminaCarmilla