diumenge, 25 de juliol de 2010

L’Era de Dràcula

Imaginem per un moment que Van Helsing i els seus companys no acabessin amb el Comte Dràcula sinó que tot plegat hagués anat al revés i el monstre hagués arribat, fins i tot, a convertir-se en el Príncep Consort de la Reina Victòria d’Anglaterra.

Doncs aquest és l’escenari on es desenvolupa la magnífica novel•la de Kim Newman L’Era de Dràcula que, de decidir una continuació a l'obra d’Stoker, seria per a mi la perfecta candidata.

Res a veure amb la mediocritat de Dràcula: el no mort de l’Ian Holt i d’en Dacre Stoker, que tantes expectatives va desfermar l’any passat i que empal•lideix davant de l’obra d’en Newman a la que, a més, també fa l’olor d’haver vampiritzat.

Com deia, en aquesta novel•la, a l’Anglaterra del 1888, Dràcula ha maridat amb la Reina Victòria influint de forma decisiva en la seva manera de governar l’Imperi. Certes costums medievals que li van donar resultats amb la lluita contra els turcs han estat importades a Londres com ara els empalaments exemplars, que es poden dur a terme per a qualsevol acte contrari als gustos del comte. El cap de Van Helsing es mostra exposat patèticament a l’extrem d’una pica prop del Palau de Buckingham. A la ciutat, els vampirs [neonats] conviuen amb els humans [càlids] com si fos el preludi en el que es podria inspirar Daybreakers.

Però uns assassinats espantosos que tenen com a marc el popular barri de Whitechapel alteren aquest fràgil equilibri. Algú es dedica a desbudellar sistemàticament i malaltissa a prostitutes neonates...curiosament es fa dir Jack. I aquí és on entren en escena Charles Beauregard, membre del Club Diògens [recordeu Sherlock Holmes a l’aventura de l’intèrpret grec?] i Genèvieve Dieudonné, una preciosa vampira més antiga i d’un llinatge diferent que Dràcula. Aquesta parella col•laborarà en treure’n l’entrellat de tot plegat en mig d’una societat corrupta on es barreja l’ambició de poder amb la conspicuïtat més sòrdida.

Igual com volien fer Ian Holt i Dacre Stoker a Dràcula: el no mort, a L’Era de Dràcula apareixen diferents personatges reals [Wilde, Stoker, Bathory, la mateixa reina Victòria, etc] i de ficció [Dr Jekyll, el Dr. Moreau, Carmilla, etc.] més o menys contemporanis que, aquesta vegada sí, en Kim Newman els inclou amb molt d’encert en mig d’una prosa ben escrita i d’un argument ben portat, d’aquells que et fan voler llegir més.

La bona noticia és que aquesta novel•la forma part d’una sèrie amb tres títols més dels quals, el següent [El Sanguinari Baró Vermell] el tinc previst per aquestes vacances juntament amb el pack d’aventures de Genèvieve que va publicar el mateix autor amb el pseudònim de Jack Yeovil.


2 comentaris:

  1. Es curioso, esta semana me han recomendado un libro que se titula “Historia alternativa” y que incluye un relato de Kim Newman: “Año Drácula 1981: El otro lado de la Medianoche”. Pero lo hicieron basándose en la calidad de otro escritor, Harry Turtledove (seguramente tú lo conoces, yo era la primera vez que oía hablar de él, pero quien lo hacía se expresaba con devoción). Son 5 relatos cortos sobre mundos posibles pero que no se dieron, complementados con 5 estudios históricos. Parece que la ucronía está de moda… y Newman es un exponente interesante. Me frena el tema histórico, porque me empaché hace unos años de (mala) novela histórica, aunque siendo una saga, y tras leer tu recomendación, reconozco que es tentador… El verano es corto, pero tal vez con las brumas invernales me lance, no lo descarto.
    Gracias por la recomendación, es bueno tener títulos en la recámara!

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó, La novel·la ucrònica està de moda malgrat no ser recent. Com ja saps Philip K. Dick va publicar a l’any 1962 una novel·la (The man in the high castle) on els aliats perdien la segona guerra. És curiós hipotetitzar sobre com anirien les coses en el cas d’una opció B i no deixa de ser una manera d’entrenar el pensament lateral...

    Aquesta novel•la que porto aquí, es un pel difícil al començament. Trencar amb l’orde establert [al menys per a mi] ha despertat petites resistències però després m’he enganxat i ara ja vaig per la continuació: “El Sanguinario Baron Rojo”...;-) Ja t’explicaré...
    Gracies per comentar Francesca!

    ResponElimina