dilluns, 12 de juliol de 2010

Memòries d’una menor immortal


“Hola, me llamo Alba, tengo trece años y lo que más me gusta en la vida es chupar”

Aquesta és la descripció que fa de si mateixa la protagonista d’aquesta deliciosa novel•la de vampirs ambientada a Barcelona i que té com a subjecte principal a una vampira de quaranta anys a la qui varen eternitzar quan tot just en tenia tretze.

L’argument és senzill i escabrós: A aquesta eterna púber i a les seves gòtiques amigues, se’ls en va la mà amb un porter de discoteca al qual deixen sense gota de res [ni tan sols de sang…] després d’haver-li mostrat el cel a la terra [o l’infern.. tant se val…]. Arran d’aquest desafortunat incident es desferma el recel de la policia i la ira de la comunitat vampírica local, la qual, com sempre, intenta mantenir la seva eternitat, passant desapercebuda i discreta.

Escrita de manera àgil i calculada, aquesta novel•leta, que participa una mica de l’estil d’en Christopher Moore, genera un fil de suspens finament adobat per l’erotisme i experta tensió sexual que crea la protagonista amb la lubricitat de les seves idees, la perillositat social que desperta el seu aspecte infantil i la peculiar relació sàdica que té amb el sinistre personatge que la va eternitzar.

Pel que es veu, l’anònim autor és algú del món editorial que, a més, és molt conegut públicament. I sembla que aquesta és la raó de no haver signat aquesta novel•la on la vivesa dels seus continguts ni són exagerats, ni es troben, des del meu punt de vista, fora de lloc.

Us deixo amb aquest vídeo perquè acabeu de fer boca…:



La modelo que es maquilla és Kanon Wakeshima, i aquí la podeu veure en una altra faceta seva força interessant...:


10 comentaris:

  1. Bé, això de tenir 40 anys però aparentar-ne 13, deu tenir moltíssimes avantatges... Buscaré aquesta novel.leta i ho comprovaré.
    Gràcies per la iluminació literària, Dampyr!
    Un mos des de la foscor

    ResponElimina
  2. Como siempre, un excelente post, amigo Dampyr. Tomo nota de tu buena crítica sobre esta obra y me la apunto como buena lectura para el verano.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. @Carmilla, I desavantatges, a la novel•la, l’Alba fa vàries referències a com es viu el fet que t’eternitzin a determinades edats. Està bé per que, indirectament, l’autor [o autora] assaja molt discretament sobre el punt de vista de ser etern des de estat evolutius diferents [en funció de les potencialitats, és clar!]. L’Alba se’n aprofita de la seva aparença púber per despertar el morbo pedòfil dels essers als quals s’apropa i, així, poder accedir fàcilment al seu aliment, una mica com l’Eli de “Déjame Entrar”, recordes? [Amb això, crec que el que es busca es crear un efecte d’actualitat ja que el tema és un tema d’avui...] El que realment li hagués agradat a l’Alba és que l’immortalitzessin un cop s’hagués format com una dona...un parell d’anys més tard...el mateix que li passa a la jove protagonista de Crónicas Vampíricas.
    Si llegeixes la novel•la diguem quin penses que és el gènere de l’autor/a: home o dona?

    ResponElimina
  4. @Javier Arries, La verdad es que también podría tener un lugar en la colección de la “Sonrisa Vertical”, porque, aparte de estar bien escrito, se las trae… la verdad es que la obra es un bocadito de fin de semana que merece la pena. El trato que se le da al tema del vampiro, le descripción de rincones de la ciudad, la fotografía esperpéntica de sus diferentes personajes y el particular punto de vista de la protagonista, la hacen una buena lectura de verano. Como le comentaba a Carmilla tengo cierta curiosidad por el género del autor/a…
    Un abrazo!

    ResponElimina
  5. El post està bé, però…

    Mira, del llibre no dic res sense haver-ho llegit, tret que penso que ho déu haver escrit una dona: totes voldríem tenir un cos de 20 anys i una experiència de 40 (on s´ha de signar?). Suposo que ha rebaixat l’edat als 13 per satisfer la part morbo-literària (que no real, un home l'hauria escollit amb uns poquets anys més... em sembla a mí) dels compradors d’aquest tipus de llibre, que acostumen a ser homes. Però la idea de partida està més en una fantasia femenina que masculina…. Una altra cosa són els vídeos que has penjat, com qui no vol la cosa, per "guarnir" el post…

    I aquí és on jo volia anar a petar, a mi em preocupen molt els vídeos. Aquesta noia que surt si que és l’ideal dels homes... però t’aviso que és un “fake” dels molts que corren per Internet… no pot ser real… ¡no seria just! :-) Jove, guapa, llesta, sexy… que no, que no, que no vull que existeixin dones així… i a sobre toca el chelo… nada, un fake, lo que yo te diga…

    I si no és un fake… que aturin el mon que baixo, però ja… total, pa’ el porvenir que tengo, en viendo el panorama! =))

    Però vaja, que el post està bé, mal que em pesi =)

    ResponElimina
  6. Estic d'acord amb la Francesca: només a una dona se li acudiria emprar com argument aquesta utopia que algun cop se'ns ha passat pel cap: "si tingués 18 anys sabent el que sé ara...". Però llegiré el llibre, ho prometo, i després em ratificaré o esmenaré aquesta aposta agosarada. Bon post!

    ResponElimina
  7. @Francesca i @Anna, hummm, si les dues coincidiu cal tenir-ho en compte... Potser @Anna un cop llegit disposes de mes detalls per formular la hipòtesi [no sé si alguna vegada la podrem confirmar...] i com be dius, et reafirmes o dubtes.

    Respecte als vídeos, es cert @Francesca, que aquí sempre hi ha molt treball de maquillatge [sobre tot en el primer...;-)]. Tot i això, hi han moltes virtuoses de la “corda” [sobre tot en el violí...potser perquè sol ser més solista...] que conjuminen les virtuts de la dóna del vídeo i que tu, amb humor, exposes.

    Personalment crec que aquest tipus de rareses [després són una colla de neuròtics...] més que fakes, són poc freqüents... afortunadament...;-)

    A mi la novel.la m’ha agradat no tan pel component eròtic [que sempre ajuda en aquests temps de sequera...] com pel tractament desenfadat i graciós de la temàtica del vampir. En poques planes es crea una història força ben escrita que aprofita els punts fonamentals del mite i estimula aquelles zones diencefàliques del qual és propietari. En certa manera explota un humor absurd que s’agraeix...no sé, per exemple hi ha un personatge que es nega a ser Etern perquè és testimoni de Jehovà i té prohibit rebre sang [condició per fer-se vampir], en hi ha un altre que es vampiritzat a l’edat de 60 anys i s’ho mira tot amb més tranquil•litat, etc. De alguna manera és un retrat esperpèntic d’una part de la nostra realitat i, a més, situat a Barcelona...

    ResponElimina
  8. Mira, ara sí m'has fet venir ganes de llegir el llibre!!!
    Ningú està lliure de prejudicis i jo cada vegada sóc més excèptica amb la literatura "anònima" i, sobretot, de la casa (mal fet, ho sé, ho sé...). Però amb el que dius al comentari m'has convençut ;-)
    Respecte a això dels vídeos, doncs també tens raó, aquesta noia no té pinta de ser un fake. Les coses com són!

    ResponElimina
  9. Sort en tenim de la Francesca per dir les coses tal com ragen... jejeje, em sento implicada en el seu mateix garbuix d'emocions contradictories però no ho hagués sabut expressar.

    Quedo temptada a llegir el llibre. Aventurant per aventurar i només a partir de les teves referències... ara mateix aposto per la tesi contrària: l'autor és un home.

    ResponElimina
  10. Després de llegir el llibre i coincidir força amb la protagonsita en la seva visió del món, haig de dir que estic convençuda que l'autor és un home...

    I en això de la sequera, amic Dampyr, s'hi hauria de posar remei, no creus?? ;-)))

    ResponElimina