En un got barrejador [pots fer servir la mateixa coctelera...] i sense mirar-t’hi gaire, hi poses a la comtessa Erzsébet Bàthory , al príncep Vlad Tepes versió Dràcula de Coppola [ja saps aquell que té un amor ensucrat amb la Mina], a gran part de la corrua de personatges de l’original de Stoker incloent-lo a ell mateix, a Jack el Desbudellador i als detectius d’Scotlant Yard que li anaven al darrere. Afegeix-li una cullerada de temps...concretament de vint-i-cinc anys després de la novel·la original, on els personatges visquin immersos en la decadència...
Tanca la coctelera i remena-ho tot sacsejant-ho amb força fins que trenquis les textures originals que encara quedin i no paris fins que aconsegueixis que Van Helsing s’hagi convertit en un vampir, la Bathory tingui la culpa de tot i sigui, a més, el Desbudellador i que l’únic fill dels Harker sigui realment fill de Mina i Dràcula, concebut en una apassionant nit d’amor, ara fa vint-i-cinc anys, a l’Abadia de Carfax.
Aboca tot el contingut en una copa de quatre-cents vint-i-tres planes i guarneix el resultat amb detallets com ara que morin quasi be tots. Per arrodonir-ho, fes pujar al darrer sobrevivent al Titànic rumb cap a Amèrica.
Aquesta és la copa que s’han inventat aquest parell de l’Ian Holt i d’en Dacre Stoker i que l'hi han posat per nom: Dràcula: el no mort.
Una copa amb un regust altament comercial...en tot cas, una copa prescindible.
Entrades
arrgg, gràcies! ara ja sé què no he de demanar...
ResponElimina@arati, Sí amiga, hi han copes que poden posar-se malament...continuem fent tasts.
ResponEliminaGracies per comentar! :-)
Sort en tenim de gaudir d'un amfitrió de la teva talla, que ens aconsella perquè els pseudococktails no se'ns pugin al cap.
ResponEliminaSaps què? Que penso que el brebatge resultant no es mereix aquest títol tan suggerent. Seria molt demanar un post per reintegrar el seu bon nom al "Dracula’s cocktail"? Segur que tu sabràs suggerir-nos una combinació insuperable. ;-)
El vaig tenir a les mans i en fer passar les pàgines entre els dits, potser per la flaire o per una estranya intuició, el recel va fer que el tornés a deixar en el seu lloc.
ResponElimina@Anna, Tens raó...això més que un còctel, sembla la formula per a una “sangria” infame...d’aquestes de Tetra Brik... Alguna cosa farem per posar-hi remei...
ResponElimina@Ragnarok, . .. Hi ha un treball per fer coincidir diferents personatges en diferents escenaris...però el conjunt fa aigües per tots els cantons. ..definitivament no val la pena...