divendres, 1 de gener del 2010

Novel•la negra i vampirs

Ara fa més d’un any, ja vaig comentar la novetat d’aquest autor: Charlie Huston arran de la lectura de la seva novel·la ya estamos muertos.

Realment ha tardat molt a sortir la segona del que sembla que ha de ser una tetralogia i això és un gran inconvenient en un seguit d’històries complexes, on hi ha un grapat d’organitzacions, societats o clans amb un munt de personatges i relacions complexes entre ells, ja que, un cop t’hi has ficat, s’acaba la novel·la i has d’esperar més d’un any per tornar-les a repescar i situar-les en un discurs nou.

Tot i així, recomano fervorosament aquesta sèrie a tots i totes aquelles amants de la novel·la negra, doncs realment es tracta d’això, de bona novel·la negra. I si algú es pregunta què hi pinten aquí els vampirs, pot considerar que es tracta d’un mecanisme de l’autor per situar aspectes de la nostra crua realitat en una altra dimensió, per tal de disminuir la identificació amb els esdeveniments i guanyar en capacitat d’observació i anàlisi.

Però aquí el vampir, el nostre vampir romàntic, no hi té res a veure...no hi anem a buscar doncs, clarimondes, carmilles o dràcules perquè no els trobarem. Aquí hi trobarem aquesta nova generació de vampirs biològics, infectats per un virus que genera pandèmies i on tan sols sembla qüestió de temps que no s’estengui a la resta de la humanitat. Encara que aquest no és el tema, així que tampoc hi anem a cercar el mateix que hi varem trobar en la lectura de Nocturna, aquí es tracta de vampirs infectats preocupats per les relacions de poder entre els diferents sectors d’un Manhattan de subsòl.

He trobat curiosa i divertida la taxonomia que fan aquests essers vers alguns rols que desenvolupen vius o [no]morts. Així doncs, dels nous infectats en diuen “alevins”, si, a més, els agrada lluir la parafernàlia vampírica [per exemple, si van de gòtics] els enomenen “comtes”. Aquells humans que els persegueixen són "van helsings" i, al contrari, aquells que es posen al seu servei són "renfields", vaja! Tot un aprofitament de la literatura clàssica en clau actual.

Si encara no heu llegit a aquest autor, potser és el moment de fer-vos amb la seva obra ara que hi ha dos títols publicats.

5 comentaris:

  1. Apuntada per a la propera visita a la llibrería!

    ResponElimina
  2. Perfecte! ja el comentarem... Recorda que aquest és el segon...que el primer és "Ya estamos muertos"

    ResponElimina
  3. @Anna: Em sembla una bona elecció, el vampir romàntic, el de sempre, es el fonament de la resta de variacions vampíriques... ja saps, en aquest gènere i tal com deia en Gould, hi ha una línea melòdica que demana contínuament ser ornamentada...
    Si pots no deixis de fer-te amb una edició de”los redivivos” d’en Geoffrey Farrington (ediciones jaguar), un clàssic que crec que va inspirar sobre manera a la Rice. Gracies per passar-te i oxigenar amb @arati aquest bloc.

    ResponElimina
  4. Vaig llegir la primera de la saga aquest estiu passat i vaig passar molt bona estona...

    Trobo molt original i ben trabada la proposta de diferents tribus urbanes vampíriques i, sobretot, em sembla molt atractiu el personatge del vampir protagonista.

    Continuarem amb aquesta segona, doncs. Gràcies per comentar-la!

    ResponElimina
  5. @Carmilla: Doncs si t’agrada’t la primera segur que la segona també...En aquesta, el protagonista cobra més relleu i es fa més nítid. Les relacions entre els diferents clans també apareixen bastant més complexes...de fet aquí interactuen molt....
    Gracies a tu per passar i comentar.

    ResponElimina