Fusions

Darrerament està caient a les meves mans un tipus de novel·la original pel fet de combinar dos gèneres que, al menys per a mi, fins ara estaven clarament diferenciats: la novel·la negra i la ficció sobrenatural.

Es tracta d’una fusió molt interessant per tots aquelles i aquells que ens agrada cadascun dels gèneres i [sospito que...], certament difícil de desenvolupar si es vol aconseguir un producte que a l’hora sigui entretingut i seriós.

Concretament estic fent una addicció a dos autors, un és en John Connolly del qual vinc seguint la sèrie protagonitzada per Charlie ParKer (Bird), un detectiu fidel a les pautes marcades pel gènere nord-americà, desballestat per l’esbudellament, a la primera novel·la, de la dona i la filla a mans d’un killer presumiblement inspirat en forces obscures i malignes... Si voleu iniciar la lectura d’aquest autor, val la pena seguir l’ordre de publicació de les novel·les per tal d’entendre el sistema social que va construint el protagonista.

L’altre autor és una troballa recent, es tracta d’en Charlie Huston, el qual debuta al nostre país amb una novel·la (ya estamos muertos) centrada en les a[des]ventures d’en Joe Pitt, un vampir a sou (de sang) encarregat de fer-li la feina bruta a un subsistema vampíric que desplega les seves complexes xarxes de poder a la illa de Manhattan. És molt original el tractament que dóna l’autor a la condició de ser vampir, no és altra cosa que la conseqüència a l‘exposició d’una bactèria hematòfaga que es transmet per la mossegada d’un altre vampir.

Afortunadament, d’en Joe Pitt hi ha una sèrie amb quatre títols, tres dels quals encara han d’aparèixer i és que no cal patir, sempre hi ha algú que ens presenta una bona lectura a temps...

[Aural Vampire: Freeeeze!! ]

Lenore

Arran d’un post penjat a la fi dels nou mons on es parla (s’escriu...) de...
...balades que canten el retorn dels no-morts, rememoren antigues llegendes, tradicions i escrits, on la confrontació pagana i cristiana, desvetllen la recerca, en la nit i els morts, d'una eternitat que s'escola entre els dits (Ragnarok dixit)...
... referint-se a la núvia de Corint d’en J. W.Goethe i a la Lenore de G.A. Bürger, és fàcil deduir que Lenore és un nom que inspira a diferents autors per designar a aquelles que retornen de les profunditats. Teniu com a exemple el cas d’en Poe i a la Lenore d’en Roman Dirge que, si no la coneixeu, tinc el gust de presentar-vos.

Un any de vampiriadeprofundis

El meu interès pel vampir es desprèn d’una profunda afecció a la literatura fantàstica i de terror que es va desfermar ara farà ja uns 25 anys.

Va ser la Antología del cuento de terror a càrrec d’en Rafael Llopís la que em va permetre fer un recorregut endreçat pel gènere i conèixer una immensa quantitat d’autors com ara Arthur Machen, Algernon Blackwood, Agustín Pérez Zaragoza Godínez, Matthew Gregory Lewis, H.P. Lovecraft, Horatio Walpole, Henry James, etc. que, a banda d’ensenyar-me més sobre els moments històrics a la literatura del que em varen ensenyar a l’escola, em van fer passar les millors estones i em mostraren una veritable galeria fúnebre d’espectres i ombres sangonoses des de les quals va emergir, seductor, excitant, provocador...el nostre vampir.

Tot això per explicar que no sóc una persona obsessionada amb el tema dels vampirs...encara que, bé...darrerament potser una mica més..., s’entén...

...Val!! és evident que m’agrada el personatge i m’interessa tot allò que es crea al voltant d’aquest ésser tan fascinant, però ja feia temps que no em dedicava a una recerca tan exhaustiva com des de que he adquirit un compromís amb aquest blog.

Així doncs, ara fa un any de vampiriadeprofundis i vull agrair al
meu amic i company espiritual (espirituós?) mkl la seva invitació i assessorament per a fer provatures en aquest mitjà de comunicació abans de donar-li una funció diguem-ne... més professional.

També vull reconèixer a Audbrey, Carmilla, i a Ragnarok la seva constància en visitar-me i, a més, deixar comentaris, aspecte hipermotivador com bé saben tots aquells i aquelles que porten un blog.

Una mossegadeta també per a la Sara M. Grimaldi, en Dr. Fan HellThink, Xavi, Mary, Blake, Hecate, Antitot, Ferran, Lena i Joan per seguir la pàgina.

Una salutació especial a en Javier Arries i a Fernando Gómez per la seva senzillesa i simpatia de les quals n’he fruït tant com de la seva magnífica obra.

I, finalment, el meu agraïment a la Magda per estar atenta a la correcta edició de cada post.

Aedes albopictus

Es veu que la mosquita tigre aprofita les proteïnes que extrau de la sang de la seva víctima pel desenvolupament dels seus ous.

M’explicaven ahir que els que investiguen vers el mosquit tigre, fan torns per deixar-se picar per les femelles i d’aquesta manera alimentar-les per mantenir el ramat.

Quines coses!!

Si tingués una mosquita tigre a casa, així com a insecte domèstic, l'anomenaria Clarimonda...

Canícula dampírica

Com que, en certa manera, estic condemnat dampíricament a actualitzar-me sobre el tema, m’he dut de vacances El gran libro de los vampiros: tratado de upirología, de l’Ángel Gordon.

És un altre compendi sobre la figura del vampir que toca des d'aspectes folklòrics fins al tractament que se’n fa a la literatura i al cinema. És bastant extens però no tant intens com el llibre de Javier Arries, encara que, a més d’il·lustracions i fotografies, inclou moltes cites textuals interessants. En fi, que si no ets un/a passavolant i estàs pel tema s’ha de fullejar...

També m’he dut un còmic: El baile del Vampiro. Es tracta de la reedició, en el seu desè aniversari, d’un seguit d’aventures i desventures protagonitzades per una tríade vampírica en la que destaca la desafortunada Inés. Escrita i dibuixada per Sergio Bleda i ambientada a la Barcelona dels 90, aquesta obra ens transmet una imatge sensual i més propera (?) del vampir, combinant acció amb cultura urbana top bcn. És molt divertit.

Amb aquesta calor, poca cosa més ve de gust tret d’amagar-se a l’ombra i esperar (desesperar) el vespre per tal de fer un vol i gaudir de la fresca i de la resta que, despreocupadament i innocent l’acompanya...

Enriqueta forever

No fa gaire ja vaig comentar al blog el cas de l’Enriqueta Martí, la vampira del carrer Ponent.

Encara que el tema és escabrós pel component que té de fet real, la veritat és que poca cosa s’ha de dir més del que ja sabem. Però darrerament hi ha qui ha brodat el tema i ha produït una novel·la que ve a concloure, sense solapar-se, amb la també fabulosa obra d’en Fernando Gómez, em refereixo a Marc Pastor un escriptor que ens fa creure amb el millor gènere negre escrit en català.

Ara que estem a les portes de les vacances recomano absolutament aquesta novel·la que ens mostra la cara més obscura de Barcelona de la mà de dos inspectors de policia, que res tenen a envejar del mitològic Callahan. Tot al voltant dels fets de l’Enriqueta la qual, a aquest pas, es mereix que aviat li facin una pel·lícula...temps al temps...

Tota l’obra està adobada de diàlegs entre els inspectors on es combina la duresa professional amb una cultura exquisida sobre les principals obres de ficció del gènere fantàstic i de terror...una veritable guia dampyr.

Benvinguda sigui, doncs, La mala dona a aquest espai. Espero que la pugueu fruir.

Memòria

Fer anys és un bon moment per recordar l’origen de certes tendències freak.
Feu memòria...

Crec que el visionat d’aquestes sèries ha d’entrar en el programa formatiu d’un upiròleg comme il faut.