dijous, 2 de gener de 2014

Bruixes

"En els meus temps em van dir moltes coses: germana, amant, sacerdotessa, bruixa, reina. Ara, certament, m'he tornat fetillera però seran els cristians els que diguin l'última paraula. Perpètuament es separa el món de les fades d'aquell en què Crist governa. Res tinc contra Crist sinó contra els seus sacerdots, que consideren la gran Deessa com a un dimoni i neguen que alguna vegada tingués poder sobre aquest món. Quan més, declaren que el seu poder prové del Dimoni. [parla Morgana a Les Boires d’Avalon. Marion Zimmer Bradley, 1986]"





4 comentaris:

  1. Deu haver corregut la sang... perquè en els dies més foscos de l'any ha tornat la vida a aquest bloc!

    Pobres dones, tants segles de persecució i demonització. Que dolenta és la por...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sotmetre a la Deessa sempre ha estat, en el inconscient masculí, una manera de tenir sota control la Vida que no pot gestar...Sí, la por és lo pitjor...

      Suprimeix
  2. La por ... Beldurra, en la lengua de esta tierra, cuna del akelarre, donde se encontraban para festejar más allá del decoro.
    Sorginak (bruixes): La supervivencia del culto a la tierra en forma de Diosa.

    Acabo de descubrir que me delatan las manchas de mis iris ...

    Sssshhhhh ...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En el Baztan todavía resuenan los gritos indignados de algun@s de aquellos que Baroja describió tan bien en La dama de Urtubi (1916).

      Para un diagnóstico completo deberías observar si tienes alguna marca en la piel como si hubiera sido realizada con una uña...

      Suprimeix