Darrerament rebo [via e-mail] comentaris en forma de pregunta sobre els meus interessos o la meva manera de ser degut a mantenir un blog com aquest… Amb certa preocupació se’m veu com un friki...
Bé, crec que no puc negar aquest qualificatiu ja que, a més a més de la literatura, cinema o còmic sobre vampirs, també m’agrada Star Trek, Star Wars, El Senyor dels Anells, etc. M’he llegit amb devoció a Michael Ende i, a la meva llibreria hi ha un assortiment suficient de novel·la policíaca, fantàstica i de ciència ficció com per no avorrir-te en el cas que un cataclisme et mantingués tancat a casa durant uns anys...
És a dir, com a freak no tinc remei i, si estiguéssim a l’Edat Mitjana, segurament aniria a parar a la foguera sense cap contemplació.
També noto certa inquietud per si tinc un interès especial per la sang...doncs... crec que no! Vaja! si fes Medicina m’avorriria l’hematologia, m’agrada la carn poc feta però fins un punt i quan em fan una anàlisi de sang giro la cara en sentit contrari al de la punxada per no marejar-me...
Definitivament, crec que no tinc cap interès especial per la sang.
El vampir ha estat un personatge perenne a la literatura per part de la majoria dels grans autors. D’alguna manera sembla que tothom ha sucumbit a la seva fascinació, des de Cervantes a Rubén Darío passant per Augusth Derleth, Guy de Maupassant, etc.
La potència eròtica, sobrenatural i l’estètica del vampir continua omplint la imaginació de milers de persones a l'actualitat i, si no, vegeu els índex d’audiència de pel·lícules com ara Dràcula, Entrevista amb el Vampir o la darrera, Crepuscle, que malgrat ser un dels pitjors exponents del gènere, porta de cap a milions d’adolescents...
En el folklore i la religió de tot el món el vampir ha estat associat a multitud d’esdeveniments. Des de les bruixes fins als cristians [que bevien la sang del Crist] varen ser acusats de vampirisme...
El vampir sempre ha estat de moda, la seva no vida al llindar de la mort. La bestialitat dels seus comportaments combinada amb la capacitat de desfermar les passions més fortes ha convertit aquest personatge en una eina de plaer estètic i excusa per a l’exploració dels instints més baixos de l’ésser humà.
Perquè no havia d’interessar-me doncs aquest tema?
Bé, crec que no puc negar aquest qualificatiu ja que, a més a més de la literatura, cinema o còmic sobre vampirs, també m’agrada Star Trek, Star Wars, El Senyor dels Anells, etc. M’he llegit amb devoció a Michael Ende i, a la meva llibreria hi ha un assortiment suficient de novel·la policíaca, fantàstica i de ciència ficció com per no avorrir-te en el cas que un cataclisme et mantingués tancat a casa durant uns anys...
És a dir, com a freak no tinc remei i, si estiguéssim a l’Edat Mitjana, segurament aniria a parar a la foguera sense cap contemplació.
També noto certa inquietud per si tinc un interès especial per la sang...doncs... crec que no! Vaja! si fes Medicina m’avorriria l’hematologia, m’agrada la carn poc feta però fins un punt i quan em fan una anàlisi de sang giro la cara en sentit contrari al de la punxada per no marejar-me...
Definitivament, crec que no tinc cap interès especial per la sang.
El vampir ha estat un personatge perenne a la literatura per part de la majoria dels grans autors. D’alguna manera sembla que tothom ha sucumbit a la seva fascinació, des de Cervantes a Rubén Darío passant per Augusth Derleth, Guy de Maupassant, etc.
La potència eròtica, sobrenatural i l’estètica del vampir continua omplint la imaginació de milers de persones a l'actualitat i, si no, vegeu els índex d’audiència de pel·lícules com ara Dràcula, Entrevista amb el Vampir o la darrera, Crepuscle, que malgrat ser un dels pitjors exponents del gènere, porta de cap a milions d’adolescents...
En el folklore i la religió de tot el món el vampir ha estat associat a multitud d’esdeveniments. Des de les bruixes fins als cristians [que bevien la sang del Crist] varen ser acusats de vampirisme...
El vampir sempre ha estat de moda, la seva no vida al llindar de la mort. La bestialitat dels seus comportaments combinada amb la capacitat de desfermar les passions més fortes ha convertit aquest personatge en una eina de plaer estètic i excusa per a l’exploració dels instints més baixos de l’ésser humà.
Perquè no havia d’interessar-me doncs aquest tema?
Entrades
Tranquil Dampyr! Ets un pel friki, sí... però d'allò més inspirador i refinat. Si tu estàs inclòs a la categoria d'allò freak... visca el freak!!
ResponEliminaAaaahh!! Carmilla... poc que saps el be que em fa el teu comentari...
ResponEliminaEl "freakisme" deu ser com el kich: en hi ha del bo i del dolent...
Gràcies per alimentar aquest blog amb el teu comentari
Si me permites Dampyr, ojalá hubieran más "frikies" como tu con quien disfrutar de gustos tan interesantes...
ResponEliminaGracias por seguir alimentándonos!
Me he reído mucho con esta entrada amigo Dampyr, y cuanto más leía más identificado me veía con lo que leía, hasta en el detalle gastronómico del gusto por la carne poco hecha. :D
ResponEliminaRecuerdo un tiempo en el que tener una afición o interesarse por alguna materia era hasta de buen tono. Ahora a lo mismo le llaman ser friki y conlleva ser mirado con una mezcla entre alerta, estupor e incredulidad.
Algún día alguien demostrará las muchas virtudes terapéuticas del frikismo. Y por supuesto a tal investigador le llamarán... friki. :D
¡Un cordialísimo saludo!
Qué razón que tienes Javier!!!
ResponEliminaDígase lo que se diga, a la gente parece que le sigue fascinando el personaje y si no, fíjate en el éxito que han tenido este año películas y novelas y es que el vampiro es mucho vampiro…
Gracias por pasarte por aquí y por tu trabajo, para mí un referente y un pulmón para oxigenarme. Seguimos.
Un abrazo,