Deia algú que el fenomen del vampir reflecteix actualment l’angoixa existencial dels més joves. Potser per això hi ha tal profusió d’històries de vampirs en el moment actual. Mireu sinó la quantitat de guions de series televisives, pel·lícules, literatura i còmics que hi ha en circulació, fa, mai millor dit, esgarrifor. Acabo de llegir-me la novel·la de Charlaine Harris: Muerto hasta el anochecer. La primera de la nissaga Sookie Stackhouse (Southern Vampire Mysteries) que ha inspirat la sèrie de televisió TRUEBLOOD.
L’obra no està malament, cal que no hi anem a buscar cap joia de composició literària, ara bé, té el que s’ha de tenir: uns personatges definits i una trama que es manté en suspens fins al final. També porta incorporada una dosi pànfilo-rosa extra que cal tenir en compte, però és suportable. Quedi clar que l’obra és lleugera, lleugera...per passar l’estona...
La història va de vampirs integrats a la societat humana, gràcies a què els japonesos han produït un tipus de sang sintètica que es ven a les barres dels bars com si fossin mitjanes de les nostres.
Vampirs compartint amb humans, generant-se tot tipus de relacions socials, afectives i comercials (aquestes últimes molt interessants) al voltant d’aquesta nova convivència. A partir d’aquí, s’obren les esperades fissures en aquest model de nova ciutadania, complicant-se les relacions i generant la tensió necessària per a la història.
Fa pensar en els conflictes entre blancs i negres al sud dels Estats Units (de fet l’autora és de Mississippí) i sembla com si aquesta novel·la permetés l’anàlisi sense entrar directament en el tema. Vaja, guardant les distàncies, el que va suposar la sèrie Star Trek en el seu temps. S’ha de veure com segueix la resta...
_______________________________
Fangtasia= joc de paraules entre fang (ullals) i fantasia. A la novel·la és el nom d’un bar de vampirs.
Entrades
M'encanta la foto!! em pots dir on puc trobar una ampolla de Tru Blood??
ResponEliminaTe'n faré arribar un parell de caixes a casa, encara que diuen que no és ben bé com la de veritat... ;-)
ResponEliminaBienvenido Dampyr, ya se te echaba de menos!
ResponEliminaDesconozco la novela y la serie... la verdad es que cada vez veo menos la tele, pero esa botella... un peligro que hagas público que dispones de cajas!!, verdaderamente precioso el diseño, yo me conformaría con una (botella) para mi incipiente colección "homenaje al buen gusto" ;-)
Por cierto,viste los diseños "vampiras" en Cibeles?. Impresionantes!!. En breve vamos todas vestidas como el "trio" que visita a Johnathan y nos aficionamos al True Blood!.
Un beso,
..J..
@ Audbrey A ver si es verdad que se impone la moda.. Sabes si en IKEA venden ataudes para montar cómodamente en casa?
ResponEliminaSaludos,
Hola Dampyr,
ResponEliminaSin leer el libro he visto la primera temporada de la serie True Blood y...es adictiva. Esta ciertamente edulcorada por la protagonista, la niña de El piano , ya no tan niña, pero acelerada por escenas eroticas y vampiricas fuertes, o al gusto de los iniciados, ja, ja, ja.
Van Hell-think
Ambientacion delta del Missisipi, calor, tropico y personajes paranormales. Moderniza la imagen de los vampiros que se debaten (algunos) entre integrarse con lo humanos o...comerselos, ja, ja, ja y les presenta organizados politicamente presentando una enmienda a la constitucion USA(los derechos de los vampiros... muy divertida.
Dado lo poco que se produce en cine, disfrutarla, que ya llega la segunda temporada.
Doctor, que alegria saber de Vd :-)
ResponEliminaGracias por comentar la série. Excitante la idea de esta convivència (?)entre vampiros y humanos
Un abrazo
Un placer leerte en Vampiria! Muy divertida la Wiki de Trueblood:
ResponEliminahttp://truebloodwiki.hbo.com/ con enlaces muy buenos y varios cocteles vampiricos. Solo falta que lancen las botellas se sangre artificial, ja, ja,ja.
Salut!
Van Hellthink