diumenge, 7 de març del 2010

Daybreakers


La idea no està malament, un món de l’inrevés on l’espècie dominant és el vampir i els humans són utilitzats, en aquest cas, com a ramats munyits i vigilats pel que seria un veritable i indubtable Director de Recursos Humans...

Arribat un moment, m’ha semblat com si estigués veient el Planeta dels Simis però en clau vampírica. També pot arribar un aroma velat dels dipòsits d’humans de Matrix, i no puc evitar veure al Duende Verde d’Spiderman quan em trobo amb Willem Dafoe fent segons quins papers. Vaja, que almenys per a mi, aquesta pel·lícula no ha arribat a crear una història tan sòlida com per no recrear als meus ulls un seguit d’estrats fílmics que intervindran en diluir-lo a la meva memòria en molt poc temps, em temo...

El fil conductor de l’argument és el que es pot esperar. En un món usurpat pels vampirs, els humans ho tenen magre i es plantegen recuperar-lo reconvertint als vampirs en humans. Han trobat la solució, el mateix element destructor, la llum del sol, és l’antídot quan es pren a dosis controlades...[ara que ho escric crec que potser hagués estat oportú estrenar aquesta pel•lícula al voltant de l’estiu]... Hi ha alguna cosa de fonamentalista en aquest argument, en allò de que ser humà és incomprensiblement el millor en un món d’immortals, on el vampirisme, malgrat la quantitat d’avantatges que no cal que us expliqui, és tractat com una malaltia pel fet de fer-te diferent...inclús quan, com en aquest cas, siguin majoria.

El tipus de vampir que utilitzen els germans Spierig [suposo que són germans...] és aquest vampir urbà i fumador que s’està desenvolupant tan encertadament en el camp de la novel•la de la mà d’en Charlie Huston. De fet, també hi ha molts aspectes que recorden a aquest autor i no seria d’estranyar que hagués estat utilitzat com a referent.

Malgrat hi ha elements que són curiosos, i fins i tot graciosos, com la recreació d’una ciutat de vampirs amb els gadgets que fan servir per sobreviure de dia, crec que és una pel•lícula que es deixa veure la mar de bé a casa, una nit que no hi hagi res millor que triar...

10 comentaris:

  1. Ideal per alguna tarda plujosa de diumenge, la tindran al meu videoclub? hi ha una bona oferta de cinema de terror japonès... per cert, què tal els vampirs orientals, els has explorat?

    ResponElimina
  2. @arati: Suposo que no trigaràs gaire a tenir-la al vídeo club, no és el tipus de pel•lícula que dura en cartellera... Sobre el cinema oriental de vampirs no es pot perdre la que va presentar el director de cinema coreà Park Chan-wook al darrer Festival Internacional de Cinema de Sitges i que va tenir molt bona crítica: "Thrist".

    ResponElimina
  3. Molt encertat això del "veritable Director de Recursos Humans", ho és pels fets i també per les actituds... N'hi ha molts d'humans (de caps de RH) que no tenen res a envejar a aquest senyor de la pel.li ;-)))

    ResponElimina
  4. Sí, sí, és una bona peli per una tarda d'hivern al sofà, en bona companyia i una copa de brandy calent...

    No mata, però es deixa veure!

    ResponElimina
  5. No he vist la pel•lícula, però sí el tràiler i em va semblar previsible (per cert, alguns d’ells s’haurien de prohibir, t’expliquen la pel•li sencera!).

    En realitat comento aquí perquè parles de la semblança d'aquests vampirs urbans amb els del Charlie Huston i, com que el post dels llibres d’aquest autor ja queda lluny, aprofito per recomanar-los jo també als teus lectors.

    A mi em van agradar molt (i penso seguir la saga), tot i que jo la trama la vaig trobar més de misteri que res, però amb una ambientació original i ben estructurada. I l’heroi, que vols que et digui? Venen ganes de deixar-se mossegar :-) ... total, jo no sé perquè li fa a la gent tanta angunia convertir-se en immortal... a mi, segons passen els anys, la idea em sembla més i més atractiva! ;-)

    ResponElimina
  6. @ Mònica P: Raó que tens…

    @Carmilla: Realment tenia més expectatives. Fins i tot té un bon començament, però perd el ritme i s’atropella. No aporta res de nou, no deixa cap rastre. Sí, per una tarda d’hivern...amb un brandy o un calvados...

    ResponElimina
  7. @ Francesca: Sí, la saga de Charlie Huston està molt bé. Llàstima que es dilati tant l’aparició de cada novel•la. Al final costa situar-se en la complexitat de clans vampirics que habiten a la ciutat... El protagonista està molt bé...ja t’has llegit les dues novel•les? A la segona es curiosa l’ambivalència respecte a la novia...

    ResponElimina
  8. Sí, les vaig llegir seguides (ja veus, em vaig refiar de tu :-D). La història amb la novia vaig pensar que se m'escapava per manca de "cultura vampírica"... trobo que justament per aquí la cosa patina una mica, això de la castedat no encaixa gaire, però potser és normal en els vampirs... una és "analfabeta" en el tema, mica en mica aniré aprenent, hauràs de tenir paciència! (per aquest cap de setmana he trobat -que m'ha costat molt- el segon de la saga del John Connolly... em crema a les mans :-D)

    ResponElimina
  9. La nostra amiga Enriqueta Martí, tindrà un musical...

    http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100326/53899066044/la-historia-de-la-vampira-de-la-barcelonesa-calle-ponent-sera-un-musical.html

    ResponElimina
  10. @Spot: Fantàstic F, gracies per la informació!! Això no ens ho hem de perdre...

    ResponElimina