Tots aquells que vàreu fruir amb DÉJAME ENTRAR, ja deveu tenir localitzada la nova novel•la que s’ha traduït al castellà del mateix autor: DESCANSA EN PAZ, publicada a Suècia ara fa cinc anys. Igual que en la primera, aquesta novel•la explora les particularitats i des-encontres de la societat sueca amb l’ajut dels qui no haurien de fer-ho però són els únics capaços... aquells que, des de les ombres, no poden viure [?] sense nosaltres...
En aquest cas, però, la nota de contrast no la dóna una enigmàtica vampira sinó milers de morts que, de cop i volta, s’han aixecat d’allà on fossin [hospitals, cementiris, sales de vetlla] i se n’han tornat decididament cap a casa.
La intimitat de la relació de l’Oscar amb l’Eli cedeix el lloc, a aquesta novel•la, a una situació de consternació nacional abordada des de la perspectiva de tres angles: Un home que acabava de perdre la seva dona en accident, un avi al límit del suïcidi després d’haver perdut el seu nét i una parella àvia-néta que feien a l’avi a la sala de vetlla descansant en pau...
Porto llegida la meitat de la novel•la i estic fascinat per aquesta capacitat d’integrar lo sobrenatural a la quotidianitat d’una societat que ens demostra ser d’allò més evolucionada, sobre tot, crec jo, per la seva capacitat autocrítica.
Afegeixo el punt de vista i els consells de Commoncraft sobre aquests fenòmens que ja ens va mostrar en mkl ara fa uns anys:
Entrades
Vaig llegir el primer per recomanació d'aquest bloc. Tot seguit, vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la reposició de la cinta i puc dir, convençuda, que és d'aquells casos que pots comptar amb els dits d'una mà en que ni un ni l'altra et deceben.
ResponEliminaDemà mateix sortiré a agenciar-me aquest llibre perquè em faci companyia aquestes vacances.
@Anna: Crec que tampoc ens decebrà. Fins ara, el que porto llegit [la meitat...] té un crescendo particular. No fa por pel que pinta sinó que suscita una angoixa- pànic substancial...cap a la nostra realitat com essers vius...Profund...
ResponEliminaSi hem de jutjar per la foto del senyor Lindqvist, és ell qui fa por!!! Vaig fruir molt amb Deixa'm entrar (versió literària i cinematogràfica) i caldrà veure què tal aquesta de zombis...
ResponEliminaPel que dius, sembla que val la pena.
Un mos per tu!
@Carmilla: Aporta matisos molt diferents del DÉJAME ENTRAR, però també molt interessants... Ja explicaràs...
ResponEliminaReconec que no pensava escriure cap comentari en aquest post, perquè no he llegit el llibre encara (el tinc a la llista, però el llibre acaba de sortir... es nota que estaves a l’aguait, o tens un bon llibreter especialitzat que t’avisa).
ResponEliminaSospito que caurà un cop acabi amb el Connolly (i amb algun canvi de gènere “desintoxicant” pel mig), perquè tinc molt bones referències del llibre, tot i que és literatura fantàstica (li diuen de terror, però “Deixa’m entrar”no inspirava por: tendresa sí, desconcert també, por definitivament no).
Però en realitat jo pel que he entrat és per reclamar-te la opinió sobre “Un lloc incert” que ens vas prometre (que intueixo per on anirà, ja veus :-D)... bé, i per dir-te què és agradable comentar llibres amb algú que també els sap gaudir :-)
@Francesca: Segurament el proper post serà un altre cop sobre aquest llibre, encara que no és exactament de vampirs. D’alguna manera en John Ajvide Lindqvist sembla obrir un altre moment evolutiu en la literatura fantàstica, [tal i com ho va fer en Poe o en Lovecraft al seu moment] perquè realment la seva perspectiva és especialment singular i, en aquesta novel•la, pavorosa...
ResponElimina“Un lloc incert” la tinc a la meitat i aparcada fins que no acabi aquesta. També la comentaré, encara que sigui per contrastar-la amb tu. Gracies pel teu comentari :-)