dijous, 13 de setembre del 2007

Manhattan, Martini, Blood-y...?







Al darrer post vaig incloure un fragment de The Hungter on la vampírica Catherine Deneuve li ofereix una copa a l’encantada Susan Sharandon. Què pot ser el que estan bevent?
He volgut pensar que es tracta d’un Manhattan, no sé, pel color, per la possibilitat que sigui una cirera el que es diposita en el fons, pel tall de la copa... El Manhattan és una copa seductora a més de deliciosa, si no l’has tastat, hi ha tres llocs a BCN on el pots prendre amb tota garantia: l’Stinger (el més abundant), el Milano (el més elegant) i el Dry Martini (el més car).
Una altra possibilitat és que es tracti de Martini rosso i ja està, més que res perquè no hi ha cap preparació sinó que el serveix a raig d’ampolla. Encara que la taca que li deixa a la roba...no sé, podria ser vi, o com diu la Sara (ella tant pragmàtica), potser es tracta d’un te vermell i millor no menjar-se més el tarro.
Davant d’aquesta qüestió, fa poc algú suggeria que fos el que fos, el que aquí tocava era un Bloody Mary. No sé, el Bloody Mary, malgrat el nom, a mi em sembla tant vampíric com un refresc de taronja. Un suc de tomàquet recolzant-se abusivament en un raig de vodka i travessat ridículament per un tall d’àpid, no sé... sempre m’ha semblat una copa sòrdida, no fa per ambientar la nit vampírica, fa més per a un agent infiltrat en alguna societat de vegetarians antialcohòlics o com a còctel per a celebrar la cloenda d’alguna repoblació forestal.

El dubte segueix...

6 comentaris:

  1. Hola! sóc la Sara...

    Bueno.. bona pregunta la de la beguda!! No crec que sigui cap cóctel raro, segurament això és el que el productor de la peli voldria que penséssim, però en realitat deu ser suc, aigua amb colorant, o algun tipus d beguda sense alcohol! Pensa que aquesta escena la deue haver gravat moltíssimes vegades abans de grabar la bona, si s'haguéssin de pendre un cóctel cada vegada.. acabarien sense saber que dir no?? jejeje

    Un petó. M'aniré passant per aquí;)

    ResponElimina
  2. És el mateix que veure la peli pensant en els càmeres que estan filmant i tota la penya al voltant (dirigint, mirant ,etc). Si penses així crec que hem dedicaria a altres coses més...productives (?)
    Però entenc que de vegades no cal fer mandonguilles amb les idees oi?
    De tota manera… en un menú de begudes per vampiròfils…què inclouries tu?

    ResponElimina
  3. Dampyr,

    Gracias por su hermoso blog, nos anima a seguir la búsqueda de lo inmarcesible. Mi humilde opinión y respuesta a su pregunta es que se trata de un vino de Jerez, mal llamado por los anglosajones Sherry. Tal y como ofrece C. Deneuve (...Sherry?) a S. Sarandon (No, Thank you very much, I really don´t like Sherry...), aunque la primera insista (I think you´ll like this one...).

    Quizá le sorprenda, pero debería ud. recordar que entre los deslumbrantes vinos del sur de la Península Ibérica se encuentran los legendarios Oloroso y Palo Cortado, ambos de colores caoba. Si acude ud. a una buena bodega podrá comprobarlo y apreciar la variación cromática de los mismos en función de su edad y origen. En la farmacopea inglesa del siglo XIX era muy habitual el Vino de Opio (Opium Wine), brebaje mezclado a partir de vino de Jerez y Opio. En relidad, una maceración de resina de opio, que otorga tonalidades rojizas en el vino. Suficientemente vampírico?

    Por otro lado, no veo rastro en el fragmento de película ni de cerezas ni de menciones al té rojo. Quizá se encuentren más adelante... Ese es un hilo bien interesante, ya que entre los tés chinos puede encontrar niveles de fermentación que producen colores como el del vino... pero no es mi deseo extenderme...

    Le saludo, agradeciéndole de nuevo su iniciativa.

    "Si yo tuviera mil hijos, el primer principio humano que les enseñaría sería hacerles abjurar de las bebidas insípidas y dedicarse al Jerez"

    William Shakespeare
    (Enrique IV, II parte)

    ResponElimina
  4. Molt encertat , il•lustratiu i de “grau” el comentari, Dr. Fan Hellthink. M’atrau especialment la possibilitat del palo cortado, pel que hi ha de vampíric en tot allò que es remunta al temps dels primigenis (ahh…Lovecraft…) i que molts pretenen ingènuament fer creure que està en període d’extinció.
    Per cert, el proper post té molt a veure amb el seu nick.

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord en què hauria de ser un Manhattan. Per mí, aquesta copa té un toc de sofisticació que lliga molt amb l'ambientació de la pel.li.

    I, dels tres llocs que proposes per tastar-la, definitivament el Milano com a primera opció. Jo m'hi deixo caure algun vespre, potser coincidim i podem seguir amb el dubte en la companyia d'un Manhattan a la ma.

    Deliciós...

    ResponElimina
  6. Le sugiero investigar el rastro del Opium Wine. Quizá en la novela original de la película The Hunger y claro, en las enormes fuentes que maneja. También dan ganas de repasar las Confesiones de un opiófago Inglés de Thomas De Quincey.

    ResponElimina