dissabte, 20 d’agost de 2011

Nits d’estiu...

La referència bibliogràfica, la teniu aquí

Qué escucho. Es el rumor

de la sangre corriendo por tus venas.

Quiero que salga fuera. Que socave,

como el cauce de un río imaginario,

la piedra vertical de mi deseo.


En tu pecho, en la arena,

en el agua, en el viento, en la corteza

de ese árbol, intento escribir siempre

y una mano invisible escribe nunca


Me basta una palabra

para anegar el bosque de tu cripta

y convertirme, así,

en pasajero eterno de tu nave

--

Aquest post és el meu agraïment a en Jordi Güell que en veure aquesta publicació passejant-se per Olot, va pensar...aquest llibre és per en Manel...i me'l va obsequiar...



6 comentaris:

  1. Luis ALberto de Cuenca és un gran poeta. Sempre elegant i de vegades una mica sinistre, no m'estranya que t'agradi. I les il·lustracions són maques, si fins i tot hi ha un violí!

    ResponElimina
  2. @Isabel. Me alegro de que te guste. Yo también lo he encontrado muy particular…

    ResponElimina
  3. @arati. Mentre ho penjava pensava en quina seria la teva opinió perquè dels diferents temes que es tracten aquí [obra gràfica, poesia, vampirs...] tens coses a dir.El teu bloc n’és una mostra... El violí...;)

    ResponElimina