diumenge, 31 d’octubre de 2010

Avui és Samhain


Sempre m’ho ha semblat però potser em passa més darrerament que tinc la sensació de que el meu cos és una carcassa a la qual, de vegades, el nen que sempre he estat s’hi puja per enganxar-se a la meva cara com si d’una carota es tractés i poder relacionar-se així amb el món... Com qui ha de complir amb un deure diari al que ja s’ha acostumat.

He de reconèixer que fa un temps, seduït pel que veia i encuriosit amb el que feia, vaig arribar a confondre aquesta carcassa amb mi mateix però, ara per ara, m’atreu molt més el que hi ha darrere d’aquesta estructura i així que puc, torno a baixar i me’n vaig corrent a cercar en la meva solitud una altra història que em faci aclucar el ulls i somiar...

Penso això mentre s’estén a poc a poc la nit de Samhain. En nits com la d’avui, els antics pensaven que les fronteres que separaven els vius dels morts es diluïen i que, per tant, convenia no allunyar-se molt, ja que es corria el perill de perdre’s en algun paratge tètric i desconegut del que no poder tornar... Recomanaven quedar-se a casa i, sobre tot, no obrir la porta a ningú, no fos que et trobessis a qui ja no esperaves tornar a veure mai més...

Així que, recollit a casa, m’he escalfat lleugerament una copa amb vi i em disposo a submergir-me deliciosament en els meus somnis... Aneu amb compte!
__________________________________________
El calendari celta estava marcat per dos festes principals. Una és la de Belthane, es tracta d’una festa ígnica com la de Sant Joan i també festeja, com aquesta, el cicle de la vida. L’altra és la de Samhain i gira al voltant de la mort. El cristianisme, seguint la seva tradició, al no poder eliminar-la, la va incorporar. Samhain correspon també a la nit d’any nou de l’antic calendari celta.

5 comentaris:

  1. Bona tarda i bona nit de samhain.

    Molt interessant.He de reconèixer que he hagut de fer una recerca per informar-me en què consisteix amb més profunditat.

    Em quedo amb la copeta de vi per tal que els esperits que em visitin aquesta nit em trobin més predisposada a escoltar els consells per aconseguir la inmortalitat:-).No obstant, ancaré la porta i no la obriré a ningú, per si de cas...

    una abraçada.

    ResponElimina
  2. " .... vaig arribar a confondre aquesta carcassa amb mi mateix però, ara per ara, m’atreu molt més el que hi ha darrere d’aquesta estructura .... "

    A mi también me atrae más la profundidad de "lo que hay detrás" ....

    " .... i em disposo a submergir-me deliciosament en els meus somnis a través d’una novel•la ...."

    No me atrevería a hacer eso en esta extraña noche .... Aneu amb compte!

    ResponElimina
  3. Llegir el teu post m’ha fet recordar “Descansi en pau” del John Ajvide i la tendresa que em van provocar els seus morts desorientats i com perduts… o sigui que, per si un cas els antics celtes coneixien el secret d’obrir ni que fos un moment les fronteres entre la vida i la mort, aquest any agafaré forces i deixaré una mica oberta la porta de casa… amb un parell de copes de vi preparades, per si hi ha sort i puc donar una darrera abraçada que se m’ha quedat pendent fa poc, i així em trec el pes d’una espina que tinc com clavada al cor…
    Un post preciós!

    ResponElimina
  4. A mi, com a la Francesca, els meus morts no em fan por... i prefereixo combatre la fosca amb l'escalfor dels amics vius, uns panellets i el vi dolç.
    Bona nit doncs!

    ResponElimina
  5. @Begoña, @Juana, @Francesca, @arati: dulces sueños...

    http://open.spotify.com/track/6CJSSqNgPN32Vr1YJXocFb

    ResponElimina