dimecres, 26 de maig de 2010

"Vampiros" de Javier Arries


En el folklore, fora de l’abast del còmic, de la novel•la i del cinema hi ha el món dels vampirs de veritat. Un món on s’ensumen els vapors corromputs d’una vegetació putrefacta i humida, pròpia de zones boiroses i pobres on el vampir està desproveït de tota riquesa i sofisticació. Se’ns presenta vestit amb arpilleres corretjoses, normalment en el cos d’un pagès de vida tèrbola, ignorant, desdentat i brut.

Crec que ja he comentat alguna vegada que res en sé d’aquest vampir i, tret d’alguna raresa aïllada i d’edició recent com ara el vampir de Ropraz, no tinc a la meva llibreria documentació suficient que em permeti moure’m amb desimboltura amb aquest personatge tan present en les llegendes i en la cultura popular d’arreu del món.

Confesso que, fins ara, sempre m’ha fet mandra explorar aquests territoris empantanegats i que tan sols la perspectiva de revisar documentació al respecte em feia sentir la flaire rància i fungosa d’escenaris oblidats, habitats per éssers grotescos que exhibeixen impúdicament i a tothora una cruesa pròpia de ments profundament desproveïdes que fan pensar, de manera fàcil, en cervells esgarrats i deformes.

Però tot això va canviar quan, ara ja fa tres anys, paral•lel al començament d’aquest blog i arran d’una entrevista trobada de manera fortuïta a la contraportada de La Vanguardia , vaig descobrir a un autor que admiro per la seva capacitat de projectar llum en aquestes foscors abissals amb la racionalitat pròpia del científic i la sensibilitat que tan sols tenen aquells que saben que, com deia en Rafael Llopis prologant a H.P. Lovecraft, la màgia és tremendament efectiva quan se sap purament subjectiva.

Però aquesta admiració s’ha transformat en un afecte sincer quan amb un estil amable i lleuger ha comentat esporàdicament i freqüent a algun post animant continuar amb el VampiriaDeProfundis i difonent-lo a persones i col•lectius d’allò més interessants i totalment desconeguts per a mi fins ara.

Sempre he cregut de manera literal amb allò del llibre de capçalera i que cadascú el tria en funció d’uns criteris molt íntims que, en el meu cas, consisteixen en que aquest llibre faci la funció dels aiguaders del desert, que aixecaven un mirall davant de l’assedegat per recordar-li que era mortal. Així doncs, a qui em conegui bé no li sorprendrà que a la meva tauleta de nit tingui de manera permanent la versió traduïda del grec per Joan F. Mira dels Evangelis i el llibre de l’Apocalipsi i el que per a mi és el millor assaig en llengua castellana sobre vampirs: Vampiros d’en Javier Arries, un llibre seriós i complert que il•lumina el polièdric rostre d’aquest personatge que defuig la llum i que recomano tenir sempre a mà.
_____________________________________________
Javier Arries impulsa un grup a Facebook [vampiros: bestiaro de ultratumba] que enriqueix sovint amb investigacions vers la figura del vampir al folklore d’arreu.

7 comentaris:

  1. Anotat. El buscaré a la meva propera incursió a la llibrería.

    Vampiria enseña, Vampiria entretiene...

    ResponElimina
  2. ...y yo te digo contento, hasta el post que viene. :-)

    ResponElimina
  3. Jo no et prometo res, potser me'l llegiré o potser no, dependrà molt del que m'agradi un llibre preciós que em van regalar l'altre dia "Carmilla" de Joseph Sherian Le Fanu. Fa bona pinta i en quan estigui d’humor, me'l llegiré i t'explico, val?

    Malgrat haver llegit Dràcula, sospito que Carmilla pot ser una mena de ritus iniciàtic en la temàtica i jo no sé si és per la enquadernació o què (molt maca... jo sóc una mica perepunyetes per aquestes coses), però incita a la lectura lenta i minuciosa.
Si eso, desprès continuo amb algun dels que proposes!

    ResponElimina
  4. @Francesca, El llibre de l’Arries combina varis interessos a banda del gust per la literatura de gènere és, segons el meu punt de vista, una bona aproximació al tema del vampir en totes les seves vessants...

    Raó que tens en que la lectura s’ha de protegir de certs estats d’humor i més en literatura amb l’estètica gòtica de Carmilla. Per cert, en aquest blog, l’Anna va col•laborar amb un post [http://vampiriadeprofundis.blogspot.com/2009/09/visum-et-repertum.html ] on destil•la alguna referència sobre aquest llibre, molt ben contextualitzada...
    Gracies per comentar!

    ResponElimina
  5. Mi querido amigo Dampyr. No se como agradecerte tus palabras. De verdad que ha sido como una inyección de ánimo y buenas emociones. ¡Muchísimas gracias!

    Por otra parte ¿cómo no recomendar vampiriadeprofundis allá donde pueda y me dejen? Hay una infinidad de blogs sobre el tema, pero no es nada fácil encontrar uno bien escrito, ameno y que muestre una visión diferente y muy personal. Es como un chorro de aire fresco en medio de un paisaje monótono. Y creo que todos tus lectores estarán de acuerdo conmigo.

    Por cierto que tengo en mente alguna cosilla para enviarte en cuanto tenga un momento y contribuir con algo a este magnífico espacio.

    ¡Long live to VampiriaDeProfundis! :D

    Un abrazo amigo, y ¡mil gracias!

    ResponElimina
  6. @Javier Arries, Pues ahí estamos inyectándonos mutuamente [de repente he tenido una imagen muy a tono con el blog ya que he visto un bucle interminable de transfusión sanguínea…:-D]. A ver si le doy un empujoncito al blog y le dedico un poco más de tiempo, creo que es muy saludable hacerlo y altamente recomendable para lidiar con el otro día a día.

    La verdad es que me apetecía mucho escribir este post y considero todo un lujo contar con esta contribución que comentas. Un abrazo,

    ResponElimina
  7. Vés per on, aquest sí que me l'he llegit. Després de les primeres lectures iniciàtiques sobre vampirs, el llibre del Javier em va ajudar a obrir mires, a entendre moltes coses de les que havia llegit. I si hi ha quelcom que vaig valorar especialment és el registre entenedor, i alhora subjecte a rigor, del seu autor.

    No el tinc a la tauleta (la meva és petita i els llibres van i venen), però a mida que avanci en les meves lectures, de ben segur que el prendré per tornar-lo a rellegir. Sempre hi ha matissos que s'escapen en les primeres lectures.

    (I agraïda per la referència al post. Va ser un plaer poder gaudir de la pau de la cripta per uns dies.)

    ResponElimina