Tan sols sotmetre a la vostra opinió un seguit de característiques que li atorguen a alguns violins una certa, diguem-li…peculiaritat:
> La longevitat: En ser preguntat pel seu instrument [un Amatti, probablement els millors exemplars del món juntament amb els Stradivarius], el violinista va comentar: Aquest violí ja existia abans de néixer jo, segurament després de la meva mort continuarà existint en mans d’un altre. Dir-li meu a aquest violí, és una errada, en tot cas jo soc el seu violinista en aquest fragment de la seva vida.
> On reposa: L’estoig on es guarda, el seu interior tamisat,... té sinistres semblances....
> La marca : És quasi bé imperceptible des de l’auditori, però si teniu oportunitat d'estar prop d’un/a violinista veureu que en el seu coll, a l’esquerra, on s’encaixa la mentonera [barbaquí], hi ha una marca rosada que recorda ben bé una mossegada...discreta i perenne...
Sempre podem pensar que, dels dos primers punts hi participen la majoria dels instruments de corda, però del darrer...
Us deixo aquesta peça [Domenico Scarlatti] interpretada per Fabio Biondi. Mig en broma, mig en serio, afirma ser la reencarnació d’un violinista italià del barroc.
Uau, Dampyr! Aquest fragment d'en Biondi ha estat una entrada d'aire fresc i estimulant en el meu dia gris de feina.
ResponEliminaScarlatti forever!!
Carmilla