Have a dark Christmas 2012

Nemini Parco *

La Dansa de la Mort de Verges [Baix Empordà, Girona] és una reminiscència única d’antics cultes als difunts, possiblement associada a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa a l’Edat Mitjana.

Com també ho va voler significar en Edgar Allan Poe amb La màscara de la Mort Roja, la Dansa de la Mort indica el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes [rics o pobres, nobles o pagesos] a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil contribuïren a donar-li una personalitat real entre els habitants d’aquell període, que gairebé sentien al costat la ferum del seu alè.

Aquesta dansa es representa en el transcurs de la Processó de Dijous Sant on cinc persones abillades d’esquelets salten rítmicament i compassada al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el conjunt i hi aporten un aire solemne i tètric.

Tal i com ens explica aquest vídeo la simbologia és magnífica:

“El cos principal de la Dansa està format per dos adults [la Dalla i la Bandera] i tres infants [dos Platets, que porten un plat amb cendra i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques]. La Dalla és l’element que representa la mort per definició, l’instrument que sega vides ve reforçat pel text en llatí “Nemini Parco”, que vol dir “la mort no perdona ningú”. De color de dol la Bandera és la insígnia del regne de les tenebres, l’estendard d’un territori del qual la mort és sobirana. Els Platets amb cendra que duen els dos esquelets més petits són el símbol de la mort física del cos, la pols i la cendra com a símbol de la descomposició humana. Tancant la dansa el Rellotge, l’esquelet la senyala indicant que la mort arriba a qualsevol hora, és imprevisible i imminent.”

Per als homes i les dones d’aquelles èpoques fosques, el cristianisme era el triomf sobre aquesta mort omnipresent  tal i com sembla que ho volen figurar els dansaires al rendir tribut al Crist, al final de la seva macabra dansa. 

--

[*]La mort no perdona ningú.

La informació d'aquest post l'he extret de l’Associació La Processó de Verges.

Allotjaments rurals [III]: Prepirineus

Cèntrics, al bell mig del poble [Oliana, Alt Urgell]

[Oliana, Alt Urgell]

Adossats [Oliana, Alt Urgell]

Assoleiats [Oliana, Alt Urgell]

[Joanetes, Garrotxa]

[Joanetes, Garrotxa]

 Amb connexió... [Joanetes, Garrotxa]

Emelyn Story

Quina és aquesta història que fins i tot els àngels et ploren?

Clarimonde traïda

Desgraciat! Desgraciat! Què has fet?

Per què has escoltat aquest capellà imbècil? No eres feliç?

I què t'he fet jo perquè violis la meva tomba i posis al descobert les meves despulles miserables, el meu no res?

Tota comunicació entre les nostres ànimes i els nostres cossos s’ha trencat per sempre...

La morte amoureuse, 1836. Théophile Gautier.

--
Font de la Fotografía:  a-b-a-d-d-o-n

Quan arriba el fred tot sembla morir-se...