Un any de vampiriadeprofundis

El meu interès pel vampir es desprèn d’una profunda afecció a la literatura fantàstica i de terror que es va desfermar ara farà ja uns 25 anys.

Va ser la Antología del cuento de terror a càrrec d’en Rafael Llopís la que em va permetre fer un recorregut endreçat pel gènere i conèixer una immensa quantitat d’autors com ara Arthur Machen, Algernon Blackwood, Agustín Pérez Zaragoza Godínez, Matthew Gregory Lewis, H.P. Lovecraft, Horatio Walpole, Henry James, etc. que, a banda d’ensenyar-me més sobre els moments històrics a la literatura del que em varen ensenyar a l’escola, em van fer passar les millors estones i em mostraren una veritable galeria fúnebre d’espectres i ombres sangonoses des de les quals va emergir, seductor, excitant, provocador...el nostre vampir.

Tot això per explicar que no sóc una persona obsessionada amb el tema dels vampirs...encara que, bé...darrerament potser una mica més..., s’entén...

...Val!! és evident que m’agrada el personatge i m’interessa tot allò que es crea al voltant d’aquest ésser tan fascinant, però ja feia temps que no em dedicava a una recerca tan exhaustiva com des de que he adquirit un compromís amb aquest blog.

Així doncs, ara fa un any de vampiriadeprofundis i vull agrair al
meu amic i company espiritual (espirituós?) mkl la seva invitació i assessorament per a fer provatures en aquest mitjà de comunicació abans de donar-li una funció diguem-ne... més professional.

També vull reconèixer a Audbrey, Carmilla, i a Ragnarok la seva constància en visitar-me i, a més, deixar comentaris, aspecte hipermotivador com bé saben tots aquells i aquelles que porten un blog.

Una mossegadeta també per a la Sara M. Grimaldi, en Dr. Fan HellThink, Xavi, Mary, Blake, Hecate, Antitot, Ferran, Lena i Joan per seguir la pàgina.

Una salutació especial a en Javier Arries i a Fernando Gómez per la seva senzillesa i simpatia de les quals n’he fruït tant com de la seva magnífica obra.

I, finalment, el meu agraïment a la Magda per estar atenta a la correcta edició de cada post.

Aedes albopictus

Es veu que la mosquita tigre aprofita les proteïnes que extrau de la sang de la seva víctima pel desenvolupament dels seus ous.

M’explicaven ahir que els que investiguen vers el mosquit tigre, fan torns per deixar-se picar per les femelles i d’aquesta manera alimentar-les per mantenir el ramat.

Quines coses!!

Si tingués una mosquita tigre a casa, així com a insecte domèstic, l'anomenaria Clarimonda...

Canícula dampírica

Com que, en certa manera, estic condemnat dampíricament a actualitzar-me sobre el tema, m’he dut de vacances El gran libro de los vampiros: tratado de upirología, de l’Ángel Gordon.

És un altre compendi sobre la figura del vampir que toca des d'aspectes folklòrics fins al tractament que se’n fa a la literatura i al cinema. És bastant extens però no tant intens com el llibre de Javier Arries, encara que, a més d’il·lustracions i fotografies, inclou moltes cites textuals interessants. En fi, que si no ets un/a passavolant i estàs pel tema s’ha de fullejar...

També m’he dut un còmic: El baile del Vampiro. Es tracta de la reedició, en el seu desè aniversari, d’un seguit d’aventures i desventures protagonitzades per una tríade vampírica en la que destaca la desafortunada Inés. Escrita i dibuixada per Sergio Bleda i ambientada a la Barcelona dels 90, aquesta obra ens transmet una imatge sensual i més propera (?) del vampir, combinant acció amb cultura urbana top bcn. És molt divertit.

Amb aquesta calor, poca cosa més ve de gust tret d’amagar-se a l’ombra i esperar (desesperar) el vespre per tal de fer un vol i gaudir de la fresca i de la resta que, despreocupadament i innocent l’acompanya...