divendres, 26 de desembre del 2008

Vampyrus eris in aeternum


Ara fa poc, comentava que el vampirisme ha estat utilitzat, en la literatura, com a excusa per a l’exploració dels instints més baixos de l’ésser humà. De la mateixa manera, a la vida real, el vampir ha servit també com a contenidor de tot allò bestial que la humanitat no ha volgut assumir com a propi, exercint vers aquesta projecció de si mateixa, una actuació, si cap, encara més infame.

Aquest és el cas del Vampir de Ropraz, una història real que ens arriba en clau novel·lada per Jacques Chessex i que explica els fets de Ropraz allà pel 1903.

L’argument gira al voltant d’uns casos de necrofília succeïts a aquest llogaret suïs perdut del món, i de com la població es ceba en un boc expiatori que és, en si mateix, una excrescència de la mateixa societat que l’assetja.

Una novel·la curta (o un conte llarg...) molt ben escrita, amb una història que pot ser cosina germana del cas de l’Enriqueta Martí (1912).

2 comentaris:

  1. Bienvenido Dampyr,

    Gracias por el post y la recomendación. En estos dias en los que, momentos de reposo y tranquilidad son una necesidad, se agradece tener una novelita a mano!

    Felices Fiestas!

    ¿Con qué nos sorprenderás para despedir el año??

    ResponElimina
  2. Dampyr,

    Aprofitaré aquests dies per fer-me amb la novel.la del senyor Chessex i devorar-la, literalment.

    Segur que, com sempre, la recomanació serà encertada!

    Que el 2009 sigui tan prolífic, sucós i sagnant com ho ha estat el 2008 a Vampiriadeprofundis.

    ResponElimina