dimarts, 20 de setembre del 2011

Què tindrà Louisiana...

Ambientada al sud dels Estats Units, El Sueño del Fevre, tracta de l’amistat entre un vell capità de vapor, d’aquells que solquen el Mississippí, amb un vampir consagrat a la causa impossible de buscar el mecanisme que possibiliti la col•laboració i convivència pacífica entre els vampirs i els humans.

El repte del vampir pro-humà es veu lògicament entorpit per un líder vampir que, com sempre, fa mans i mànigues per fer-li veure quina és la seva condició i lo avorrida que pot ser la no-vida si un vampir no pot fer allò que realment ha vingut a fer, és a dir, afartar-se de sang fresca. Però el vampir pro-humà viu malament la seva natura i inventa un beuratge substitutiu de la sang que apaivaga l’ànsia de fotre-li queixalada al primer que passi.

El que passa després no ho explicaré per si algú vol fer-se amb aquesta novel•la però sí que, a efectes d’aquest post, vull senyalar que aquesta obra trenca una de les constants més importants del vampir i és que aquest sigui la continuació de una preexistència humana. No, aquí el vampir neix com a tal i es reprodueix com qualsevol altre animaló que campi alegrement sobre la Terra... Els vampirs i els humans s’assemblen molt però són dues espècies diferents i res tenen a veure entre ells, tret de que uns s’alimenten dels altres. Fora d’això són, literalment, la nit i el dia.

D’aquesta obra hi ha vàries coses que m’han cridat l’atenció. Una d’elles és el paral•lelisme entre el beuratge que s’inventa el protagonista de la novel•la i TrueBlood. No m’estranyaria que Charlaine Harris s’inspirés aquí i, posteriorment, embotellés el producte i el comercialitzés a la seva saga.

Però el fet que m’ha fet pensar més és la localització de la història. I és que els Estats del Sud i, concretament, Louisiana és triat sovint com a l’escenari idoni per desenvolupar històries vampíriques... no sé, al marge de la novel•la que comento, em vénen al cap l’Entrevista amb el vampir de l’Ann Rice, on en Lestat sedueix i vampiritza a Brad Pitt a Louisiana, o TrueBlood que ja he esmentat i que es desenvolupa sencera en aquest estat.

Estic segur que hi tenen a veure aspectes com la barreja ètnica, cultural i religiosa, idònies per l’anonimat d’un vampir fugit d’una Europa afanyada en donar-li cacera. Però el que sembla que és decisiu és el fet de ser l’escenari ideal per enfrontar el lector a una de les pors arrelades atàvicament en el seu subconscient, com ja va passar al Planeta dels Simis, on els papers entre humans i simis es trastocaven, i com de fet passa també amb el vampir el qual, amb el rerefons multicolor de Louisiana, cobra unes tonalitats tètriques tristament conegudes per tots nosaltres...

Deixo aquí aquesta perla per iniciats i per animar-ho una mica:

8 comentaris:

  1. I què no tindrà?
    El vídeo no té desperdici... :-)

    ResponElimina
  2. Nos encanta imaginar .... los vampiros de hoy en día suelen ser muy atractivos y seductores.

    La 1ª peli que vi de vampiros fue la de "Nosferatur el vampiro de la noche" eso si que era tétrico ¡que tío más feo! .... bien hecha si estaba la dichosa peli ....

    ResponElimina
  3. De vegades es triga molt a trobar editor... vull dir que o la señora Harris pot demostrar que ho havia escrit abans per molt que ho publiqués després... o és un cas bastant probable de plagi, no?

    Molta coincidència tot i que si un vol escriure sobre uns vampirs que no ens siguin depredadors només hi ha dues opcións:

    o s'alimenten de corderets, bambis i vaques innocents i dignes ;-) com a la saga crepúsculo

    o s'alimenten amb un succedani.

    Ara bé, quina gràcia té un vampir que només beu batuts i ja no fa por?

    Molt bona la reflexió sobre els vampírics estats del Sud.

    ResponElimina
  4. Una de les lectures que tinc pendents.

    La veritat és que el que més em va atraure del llibre, quan vaig sentir parlar d'ell, va ser justament l'entorn on es desenvolupava. Vampirs al Mississipí. Una combinació erotitzant.

    ResponElimina
  5. @Sabela. Ves a saber…hi ha de tot el necessari: vampirs, llops, fades, bruixes, fantasmes...bourbon... ;)

    ResponElimina
  6. @Juana. Yo creo que Nosferatu la de Murnau debía de ser la primera película de vampiros [la muda] y sí, es un clásico no tan sólo del cine fantástico sino del cine en general, creo. Ya debes conocer La sombra del vampiro, protagonizada por John Malkovich y Willem Dafoe y que desarrolla en clave fantástica el rodaje de la película de Murnau…interesante…

    ResponElimina
  7. @arati. És el que dius, com a quasi tot a la vida, el que més excita és el que alhora ho fa més perillós. Tots aquest personatges que tiren de sucs, truesbloods i beuratges similars son com un “vol i dol” i es mouen entremig del que son i el que no arriben a ser...no sé...¿creus que vol dir alguna cosa que els vampirs se’ns vulguin fer amics i nosaltres erre que erren que continuïn sent como sempre han estat?

    ResponElimina
  8. @Vicent, El llibre no està malament però al ritme li falta una mica d’empenta i et quedes surant al Mississippí com si estiguessis sense vent a la Mediterrània. Crec que superats els dos terços primers arribes al punt d’enganxament...ja veus que triga una mica. L’interès de la novel•la està en el naixement d’una amistat contra natura que et fa dubtar al llarg de tota l’obra. Ja explicaràs que en penses si te’l llegeixes.

    Una abraçada, me’n alegro de retrobar-te per aquí :-)

    ResponElimina