dissabte, 10 de setembre del 2011

Allotjaments rurals [I]

Castellebre [Alt Urgell, Catalunya]
Peratallada [Baix Empordà, Catalunya]
Santa Pau [Garrotxa, Catalunya]
Glendalough [Ireland]
Clonmacnoise [Ireland]
Publicat per Dampyr Etiquetes: , , , en 18:58

6 comentaris:

  1. Isabel10 de setembre del 2011, a les 20:46

    Compartint el coneixement ... :)

    ResponElimina
  2. arati10 de setembre del 2011, a les 20:46

    M'encanta aquest concepte de turisme rural!.
    I el turisme urbà de cementiris també. És una cosa que m'agrada visitar sempre que puc quan vaig a algun lloc nou, sempre m'ha semblat que els cementiris diuen molt dels vius, de la seva cultura, les seves creences, les seves pors i alegries... les ciutats cada cop s'assemblen més, s'hi troba el mateix comerç que a tot arreu, el mateix tipus de construccions, la globalització ens homogeneitza cada cop més a tots, però als cementiris sembla com que es mantenen les diferencies, com que s'escapa aquella cosa que és pròpia i peculiar de cada lloc, no?

    ResponElimina
  3. Juana11 de setembre del 2011, a les 0:03

    Pues en mi familia también nos gusta visitar los cementerios, hay muchisimos preciosos.

    ResponElimina
  4. Dampyr30 de setembre del 2011, a les 17:38

    @Sabela, sempre va bé...;)

    ResponElimina
  5. Dampyr30 de setembre del 2011, a les 17:38

    @arati. Totalment d’acord, els cementiris son diferents i idiosincràtics del lloc on estan. No sé si coneixes els cementiris del sud de Portugal on als panteons s’apilen les caixes tètricament nues...una passada. A mi m’agrada passejar-hi i mirar cognoms per fer-me una idea d’alguna cosa que no expliquen els llocs per si mateixos.

    Tinc pensat anar posat de tant en tant “allotjaments” d’aquest tipus i també en posaré d’urbans, si... S’admeten aportacions...;)

    ResponElimina
  6. Dampyr30 de setembre del 2011, a les 17:38

    @Juana. Se lo comentaba a @arati que también comparte los mismos gustos. Por aquí tenemos cementerios donde los modernistas hicieron maravillas. A ver si poco a poco lo voy destilando en ese blog.

    Un abrazo y muchas gracias por pasarte por aquí! :-)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)