Com passa amb el dimoni, el poder dels vampirs es troba en el fet que ningú hi creu. I malgrat davant la pantalla ens identifiquem i patim quan algú demana ajut en sentir-se amenaçat/ada per algun d’ells, la veritat és que els hem tancat amb pany i clau al pla de la ficció i ens sentim absolutament sans i estalvis de l’amenaça que podrien representar.
Aquesta idea es desprèn com a part d’una de les orientacions o consells que en Xavier Antoine Terrisse dóna al seu recent llibre “Manual del vampiro moderno” a totes aquelles persones que han decidit o han estat escollits per a renéixer com a vampirs o vampires.
Amb desimboltura i un estil dinàmic, gens pesat , seriós i divertit alhora, l’autor ens parla [com si fos un d’ells] dels orígens, d'on viuen, de les llegendes al seu voltant, de la seva vida sexual, de com identificar-los, de la seva vida social, etc. atorgant-li al vampir un lloc en un món que li pertany tant com a nosaltres.
La barreja que es fa entre elements històrics i objectius amb altres que semblen extrets del còmic i del cinema fan que arribi un moment inquietant on dubtis de les intencions reals de l’autor: si fer-nos riure amb aquesta guia o si riure’s de nosaltres posant-nos davant del nas realitats que no volem veure i en les que no podem creure.
Una obreta deliciosa que m’ha fet passar una bona estona i que recomano.
Entrades
Tot i que per la meva trajectòria vital segur que he conegut més hematòlegs que no pas vampirs, potser si que m'he creuat amb algú i no me n'he adonat, o sigui que el llibre m'aniria bé per analitzar retrospectivament relacions pelet dubtoses ;-) ... d'altra banda, sóc "intolerant" a la ingesta d'all i m'he negat sempre a penjar-me una creu del coll... hmmmm... potser si que hauria d'apuntar-me aquesta lectura per la propera compra llibretera. A més a més, tal i com la descrius en fas venir ganes... caurà segur! (això sí, trigarà, perquè tinc una muntanya de lectures pendents i pa' mi que l'abstenia primaveral m'ha ralentit la capacitat lectora). Mercès per la recomanació!
ResponElimina@Francesca: hummmm, amb tota aquesta simptomatologia no dubtaria a fer-li una ullada, és una lectura per un dia [un parell de viatges en metro una mica llargs], no crec que et destorbin ni que et distreguin de tot el que tens sobre la taula. A mi m’ha sembla graciós i ocurrent. Per exemple, hi ha un moment on concreta i proposa alternatives a la suposada vida eterna del vampir dient que és impossible pensar-ho així, ja que l’etern, al no tenir principi, no te fi. Aquest no és el cas del vampir que sí que té un principi. Diu que el vampir és “evitern” i tot i així de manera relativa ja que, aviat o tard, palma... Gracies per compartir aquest post.
ResponEliminaMmm! Un manual d'autoajuda per aspirants a vampir? El que descobriré amb aquest bloc... ;-)
ResponElimina@Anna. Pel que explica en Javier Arries [http://www.facebook.com/#!/group.php?gid=62059674262] ja hi han persones que s’estan agafant en serio tot el que s’explica en aquest llibre i que l’autor, lluny de abocar llum sobre els continguts manté una posició de realitat vers tot el que diu... No deixa de semblar-me divertit ...hauré de seguir l'evolució d'aquest tema.
ResponEliminaL'estic devorant, literalment! M'hi sento reflectida, la veritat. Per fí algú trenca tòpics en relació als de la nostra espècie, tot i que, pel meu gust, desvela massa coses... em fa sentir un xic "nua" davant el públic.
ResponElimina@Carmilla: …creus que et sents un xic nua per aquest llibre? Li has fet un cop d’ull a l’avatar? ;-)) Gracies per passar-te per aquí :-D
ResponEliminaBé, sí, volia ser un comentari amb doble sentit!! A mi no em fa res mostrar-me, nua o no... ja has vist el meu avatar!! ;-)))
ResponElimina