2 anys de vampiriadeprofundis

Exactament ahir va fer dos anys que vaig iniciar la meva aventura bloguera amb aquesta pàgina a la qual li tinc un carinyo especial, ja que m’ha retornat a l’estudi de les manifestacions artístiques al voltant d’un dels mites, per a mi, més fascinants.

A més, tot sigui dit, això de tenir un bloc de vampirs, segons i com, et dóna un aura friki que trenca amb la seriositat de l’entorn professional diari. Però el “vampiria” a més ha estat la plataforma a través de la qual he experimentat en un escenari que, ara per ara, és cabdal en el meu desenvolupament diari.

Aquest darrer any, però, l’actualització ha estat feixuga i costosa. Les raons han estat les següents:

> Coincidint amb un canvi important de la meva vida professional, al novembre vaig iniciar un bloc que ha reclamat una atenció extra, essent com és un dels punts de recolzament amb els que compto actualment. Aquest aspecte va fer que em plantegés, fins i tot, acabar amb vampiriadeprofundis, cosa que vaig decidir, finalment, no fer i que no penso fer, si més no immediatament. Aquest punt ha polaritzat les meves lectures i ha estat el més determinant.

> El tema “vampir” tal i com el vull tractar es manifesta de manera molt dosificada, m’explico: Aquest no és un bloc que tracti del vampir en totes les seves manifestacions. Tan sols va del vampir a la literatura, còmic i cinema. Com a molt, pot explorar l’estudi, assaig sobre aquest mite, sempre que sigui fet d’una manera seriosa. Esporàdicament pot jugar amb el concepte però sempre per subratllar, irònicament, el tractament quotidià del fenomen del [no]mort, més present a la nostra vida del que realment ens pensem. Potser hi ha qui pensa que aquest any ha estat especialment prolífic en matèria de vampirs [penseu en Crepúsculo o en True Blood], però no és aquest vampir horterapastel el que atrau la meva atenció. Igual que, en un moment determinat, ho va fer la Rice, aquestes manifestacions ens allunyen més que ens apropen i desvien l’atenció del personatge principal. Una mica com en el seu moment va passar amb en Willie Fox respecte el personatge de Phileas Fogg de Jules Verne.

He decidit continuar un any més amb el vampiriadeprofundis ja que em costa desprendre’m de la calidesa que em suposa [paradoxal no?] i perquè m’obliga a abonar aquesta fantasia que tan útil m’és i que em permet fruir tant... Això sí, mentre faig recerca upírica i sense deixar el tema central, he pensat injectar-li altres materials que cauen a les meves mans, molt interessants i que, d’una manera o altra, trobo que es poden relacionar amb el vampir, encara que sigui amb les sensacions que es desperten.

Gràcies a tots i totes les que heu estat seguint aquestes anotacions!!