skip to main |
skip to sidebar
"En els meus temps em van dir moltes coses: germana,
amant, sacerdotessa, bruixa, reina. Ara,
certament, m'he tornat
fetillera però seran els cristians els que diguin
l'última paraula. Perpètuament es separa el món de les
fades d'aquell en
què Crist governa. Res tinc contra Crist
sinó contra els seus sacerdots, que consideren la gran Deessa com
a un dimoni i neguen
que alguna vegada tingués poder sobre aquest món. Quan més, declaren
que el seu poder prové del Dimoni. [parla Morgana a Les Boires d’Avalon.
Marion Zimmer Bradley, 1986]"
Entrades
Deu haver corregut la sang... perquè en els dies més foscos de l'any ha tornat la vida a aquest bloc!
ResponEliminaPobres dones, tants segles de persecució i demonització. Que dolenta és la por...
Sotmetre a la Deessa sempre ha estat, en el inconscient masculí, una manera de tenir sota control la Vida que no pot gestar...Sí, la por és lo pitjor...
EliminaLa por ... Beldurra, en la lengua de esta tierra, cuna del akelarre, donde se encontraban para festejar más allá del decoro.
ResponEliminaSorginak (bruixes): La supervivencia del culto a la tierra en forma de Diosa.
Acabo de descubrir que me delatan las manchas de mis iris ...
Sssshhhhh ...
En el Baztan todavía resuenan los gritos indignados de algun@s de aquellos que Baroja describió tan bien en La dama de Urtubi (1916).
EliminaPara un diagnóstico completo deberías observar si tienes alguna marca en la piel como si hubiera sido realizada con una uña...