diumenge, 28 de febrer del 2010

Febrer


Tinc una amiga que diu que no hi ha res que puguis esperar de bo en Febrer, i que, si has de fer alguna cosa que no vulguis, que et faci mandra o que et sàpiga greu, el millor que pots decidir és, entre d’altres coses, fer-ho en Febrer. De fet, ella diu que, juntament amb qualsevol altra explicació astronòmica del calendari, el mes de Febrer té menys dies perquè no s’ho val.

Evidentment, aquesta amiga meva manega una casuística que l’afecta especialment i, estic segur que, per molts de vosaltres, aquest mes pot portar-nos més d’un bon record [en el meu cas, ara que ho penso, cap]

Pel que fa a aquest bloc, aquest mes no ha estat dels millors. Deixant de banda les raons de sempre [allò de la feina, etc...], el tema vampíric ha estat especialment estèril i no pas per la manca de recursos, sinó per l’oportunitat d’explotar-los decentment.

Aprofito doncs per mostrar-vos el que tinc en stand-by i que aniré fent aparèixer a poc a poc al llarg del proper mes:


Una mica de novel·la gràfica amb Luis Scafati...


i Jon J Muth...


i el que sembla un bon assaig [amb molt bones il·lustracions...]

Em consta que ja hi ha algú que coneix alguna d'aquestes obres. Té la porta oberta per si vol fer-ne un comentari...

5 comentaris:

  1. Estic d'acord amb la teva amiga, febrer és un mes estrany, i la lluna plena de febrer és perillosa. He fet grans bajanades al febrer.

    Anirem seguint els teus comentaris a veure si de tot això que tens pendent de llegir ens descobreixes alguna cosa que de veritat no ens podem deixar perdre.

    ResponElimina
  2. Em servirà molt el teu llistat de lectures pendents! Algunes tenen molt bona pinta!

    Pel que fa al febrer, jo no en tinc cap problema... em sembla pitjor el gener. I l'has superat amb dos posts genials!!!

    Mossegades en la foscor...

    ResponElimina
  3. @arati: perillosa al febrer?...i al març, a l’abril,…:D Que segueixis els comentaris d’aquest bloc anima a seguir-hi. Ja ho saps...

    @carmilla: El de la Fred Vargas fa bona pinta (tot just l’he començat) i l’assaig està molt bé, tan sols per les il•lustracions val la pena tenir-lo...o fullejar-lo tranquil•lament [és que soc un pel col•leccionista...] Aiii aquesta voracitat comtessa...sembla que no va escarmentar amb el final de la seva novel•la :D

    ResponElimina
  4. Aquí va la meva opinió sobre «Un lloc incert » (tranquils, no diré res de la trama, podeu continuar llegint sense por :-D).

    M’agrada la Fred Vargas i les seves novel•les truculentes (aquesta no és per estómacs delicats, esteu avisats), però aquest cop sabia que l’escriptora no havia escollit un tema fàcil: dos gèneres, dues històries, dues èpoques i tres països... massa ingredients per un sol plat!... o sigui que vaig comprar el llibre sense gaire confiança en que m’agradés.

    La veritat és que a la Fred Vargas se li nota l’ofici, el llibre està fantàsticament ben escrit i la trama és com una teranyina que t’atrapa subtilment i facilita que, sense adonar-te’n, vagis seguint a l’autora, mentre ella traspassa contínuament la frontera entre la literatura fantàstica i la de misteri sense que la fidelitat a un gènere limiti la seva llibertat a l’hora de tractar l’altre.

    En la meva opinió, tot i ser bona, aquesta no és la millor novel•la de misteri de la Fred Vargas, es troba lluny de “L’home dels cercles blaus” o “Sota els vents de Neptú”, per exemple, però... com us ho diria?... s’ha de llegir!... encara que només sigui perquè és un bonic intent de tractar dos gèneres literaris alhora i també perquè el resultat és més que digne. I a més a més, que jo sempre he pensat que la nota ha d’estar en consonància amb la dificultat i aquest cop, la Vargas s’ha posat les coses molt difícils.

    Que consti què tinc moltes ganes de saber la teva opinió, perquè jo segur que he tendit a interpretar la novel•la en clau de misteri i no sé si el que dic aquí és sostenible si es llegeix en clau vampírica. Resto a l’espera. Bona lectura!

    (Sobre això del febrer, no li tenia cap mania, però m'he esperat al març a opinar... no fos cas...)

    ResponElimina
  5. @Francesca: Sabia que estaves amb el llibre i intuïa que ja l’hauries acabat [tenint en compte que ets una lectora voraç]. No conec res anterior de la Fred Vargas. Tot el que sé d’ella es el que he llegit en opinions o crítiques d’aquelles que mai saps com agafar. Per tant m’agrada molt el que dius doncs m’anima a seguir llegint-la ja que tot just acabo de començar. Un cop l’acabi, si m’agrada, cercaré “L’home dels cercles blaus” i, per suposat, et tornaré el meu punt de vista sobre aquesta novel•la que tinc ara. Moltes gracies per passar y avançar-nos aquest comentari.

    ResponElimina