diumenge, 29 de novembre del 2009

Enginy, humor i vampirs




I és que, si voleu passar una bona estona no deixeu passar aquest parell de novel·les on se’ns mostra sobradament que es pot escriure ficció de vampirs de la bona, sense caure en cap dels registres habituals i continuar sumant al gènere, personatges per a aquesta interessant galeria de no-morts, a quin més atractiu...

A La Sangonera de la meva nena, Christopher Moore [un d’aquells escriptors gamberros que t’alegra que existeixin i et fan pensar que no tot s’ha perdut en aquest món que ens ha tocat viure], desenvolupa la història de Jody, una pèl-roja espatarrant que és mossegada per un vampir i descobreix a poc a poc la seva nova condició mentre s’enrotlla amb en Tommy, un noi de províncies que ve a la ciutat a la recerca d’experiències i ... vaja si les troba...

Escrita amb molta ironia i humor, se’ns ofereix una novel·la on es barregen els vampirs amb aspectes policíacs i romàntics. Tot adobat amb un alt grau d’erotisme, sense caure en aquesta pastositat que s’ha posat tant de moda darrerament... Es pot dir que Cristopher Moore escriu novel·la de vampirs per a un públic adult...

Xarrupa aquesta”, la continuació, és igualment recomanable... bé, si més no, des del meu punt de vista... jo me les he llegit en una exhalació...

3 comentaris:

  1. Vaja! Què bé que arribin aquestes dues recomanacions en vigília de les festes de Nadal. Un xic d'humor fi ben embolcallat sempre és un bon regal. ;-)

    ResponElimina
  2. @Anna, Jo m'he passat una bona estona [amb un somriure al llarg de tota la lectura]. Penso que ha estat una bona troballa...a veure que et sembla... Gràcies per comentar en aquest espai tant fosc osc---osc---osc...[és el ressò...]

    ResponElimina
  3. @Dampyr Quan un tria com a opció de vida la soledat i el rebuig del vampir no pot esperar de ser convidat a festes infantils d'aniversari, xefles ni xerinoles vàries. Però una cosa és mostrar-se acompanyat i una altra, de ben diferent, saber-se estimat, oi? ;-)
    Doncs a mi, aquest espai fosc se m'apareix tan acollidor cada cop que el visito...

    ResponElimina