Una nissaga familiar persegueix al llarg dels segles a un mestre vampir, un dels més poderosos. Els homes, abans del combat final s’asseguren que la informació passi al seu primogènit per tal que, si fracassessin, quedi arrelada la llavor de l’odi vers el monstre... D’aquesta manera transcorre impecablement la novel·la gràfica El Príncipe de la Noche, del tot recomanable per aquells i aquelles amants del gènere i, sobre tot, per aquells nostàlgics del vampir clàssic, ben plantat i amb un parell de canins capaços de desfermar, en una dona, els plaers més exquisits que mai podrien trobar amb qualsevol dels mortals que penosament s’arrosseguen per la terra.
El guió és molt bo. Malgrat tractar un tema conegut, l’Yves Swolfs aconsegueix desenvolupar una acció que atreu i submergeix en una història, magníficament detallada en cadascun dels períodes històrics en que es desenvolupa i esquitxada, amb molt gust, de components eròtics que faciliten l’aproximació emocional del lector/a.
El dibuix és impecable, amb un tractament exquisit del detall i amb una lúcida i cinematogràfica orientació espaial. Vaja! Que, des del meu punt de vista, és una obra absolutament recomanable i digna de figurar en la col·lecció personal dels amants del gènere.
Aquestes obres em retornen un aroma primigeni on, aquest tipus de vampir, se’m revela amb el mateix poder que va aclaparar la humanitat quan elles van escollir els àngels com a parella sexual [per tenir-la més llarga i freda...]. Com ja sabeu, alguns llibres prohibits de la Bíblia comenten com els àngels estaven gelosos de l’home perquè Deu li havia donat una companya. El fet de que aquesta relació els hi estigués prohibida va determinar que molts d’ells desertessin de les files celestials per lliurar-se a la lubricitat i als dolços braços de les seves estimades... De fet, algun dia vull aprofundir en la relació diable-vampir a la literatura clàssica sobre el tema... però no avui...
Fitxa Tècnica:
> Títol: El príncipe de la noche
> Guió: Yves Swolfs
> Dibuix: Yves Swolfs
> Editorial: Glénat
> Format: Volum en coberta dura // 296 pàgines // color
> Preu: 22,80 €
Entrades
Doncs, apa, un altra referència a la pila (que creix més que no baixa, de moment). Estic descobrint que de vampirs n'hi ha de moltes menes, així que tampoc seré llepafils amb el perfil del "vampir clàssic, ben plantat i amb un bon parell de canins". I és que una és de carn i ossos... encara.
ResponEliminaEl vampir clàssic sempre queda be. En el cas d'aquesta novel·la gràfica és un autèntic dom Joan...
ResponEliminaBienvenido Dampyr,
ResponEliminame haces salir de las sombras, desde donde te sigo en silencio, para FELICITARTE FELICITARTE y VOLVER A FELICITARTE: por tu dos años, por tu descisión de no abandonarnos, por tus múltiples e irresistibles recomendaciones... y por este cambio de "look". Los colores no podían ser más acertados... realmente elegante y al mismo tiempo incitador, seductor, agresivo...
FELICIDADES!
Audbrey
Bienveni@ Audbrey a esta, tu casa.
ResponEliminaLa verdad es que se te echaba mucho de menos. Temía que algún Van Helsing de turno te estuviera acosando... ;-)
Muchas gracias por la felicitación y por tu valoración.
Totalment recomanable aquesta (com se'n diu ara) novel.la gràfica (tot i que alguns autors/es segueixen reivindicant que són còmics).
ResponEliminaHe gaudit llegint-la, pel guió i, sobre tot, per les il.lustracions tan cuidades i detallistes.
Interessant la vinculació amb el nazisme: el mal en estat pur sedueix als nacionalsocialistes en la seva recerca d'aliances amb forces obscures que els facilitin els seus també obscurs propòsits.
Un vampir virtuós del violí. Perquè un violí i no, per exemple, un piano o un violoncel? Quina és l'ànima que un violí amaga i que ens permet associar-lo més fàcilment amb personatges de tall sinistre? Tu, estimat Dampir, com a bon coneixedor d'ambdúes realitats (o ficcions) ens pots il.lustrar molt bé sobre aquesta associació...
Ah! I felicitats per la nova imatge del bloc. Trobo molt atractiva la combinació de colors.
Molt recomanable la novel.la gràfica escollida, exquisida!
ResponEliminaNo entro en la mitologia del violí i el diable, ni en totes les seves connotacions. Però, personalment, en escoltar un violí, sento que qui el toca pot arribar a arrencar petits trossos d'ànima mentre les cordes es claven en els seus dits, barrejant la sang, el dolor i el plaer en una intensa i captivadora melodia que pot arribar a sacsejar violentament la part més pregona de l'ésser. I, alhora, quan els dits es mouen a una velocitat salvatge, la música esdevé una força devastadora, energia pura, capaç de devorar-ho tot sense cap mena de remordiment... Sempre he associat els violins als fills virtuosos del drac.