divendres, 4 de juliol del 2008

El bo és dolent i el dolent és bo

Al Fi de la infància, Arthur C. Clarke ens exposa, en clau de ficció, una situació força original on personatges tradicionalment malignes tenen, realment, les millors intencions en totes les seves actuacions.

A aquesta novel·la, la Terra rep la invasió d’un seguit de naus espacials que es posen sobre les grans ciutats del nostre planeta. La intenció dels personatges que les tripulen (els supersenyors) és donar un cop de mà a la humanitat per tal que deixi de malbaratar els recursos i de complicar l’existència al pròxim.


Un cop es posa de manifest l’encertat de les propostes dels supersenyors, els humans tenen l’humana necessitat de conèixer la identitat dels seus benefactors, els quals no volen mostrar-la fins que no es renovin unes quantes generacions de persones.

La raó radica en que, aquests supersenyors, no són una altra cosa que el dimoni, el qual, periòdicament ha anat venint a la terra per tal d’ajudar a la humanitat, encara que, la major part de les vegades, els seus consells no han estat els més encertats guanyant-se l’antipatia dels seus desagraïts usuaris.

Aquest punt de vista, també desenvolupat per altres autors, fa pensar, en el sentit que potser cal reconsiderar el judici vers els personatges que simbolitzen el codi moral i les nostres valoracions més fonamentals.

Es podria aplicar aquesta reflexió al nostre vampir, tradicionalment demonitzat?

2 comentaris:

  1. Bienvenido Dampyr,
    Qué bueno volver a recibir de tu parte lecturas tan sugerentes… ahora estoy disfrutando con Mirta, bueno, actualmente Luna… pero me anoto esta recomendación para más adelante.

    Por cierto, hablando de buenos y malos… has leído el artículo de hoy en el periódico de la “mala dona”, nuestra vampira del Raval?. Ahora es un tal Marc Pastor, de profesión mosso, el que novela su historia. Si llegas a leerla, podrás recomendarnos cuál te ha parecido más interesante?, si la de Fernando Gomez, en clave de ficción, o esta del mosso, en clave de western???

    Gracias por no dejar de alimentarnos… y por arrancarme una carcajada con este video!!

    “dáme tu sangre amor”…”dame tu sangre”… cómo se puede cantar tan mal? Ajajaja! Creo que este vampiro tan tierno no pasaría ni las preliminares de OT!!

    Un beso!

    ResponElimina
  2. Le echaré un vistazo en Agosto Audbrey, ahora estoy entretenido con John Connoly, un autor irlandés de novela policíaca donde combina muy acertadamente la trama detectivesca con toques sutiles de especias sobrenaturales. Totalmente aconsejable!!! La parte más conocida de la obra de este autor es una serie donde el protagonista es un detective llamado Charlie Parker. Si quieres leer algo de él, es recomendable seguir un orden y empezar con “Todo lo que muere” (recientemente ha salido una edición de bolsillo).
    Especialita Mirta/Luna verdad?
    Un beso

    ResponElimina