La Dansa de la Mort de Verges [Baix Empordà, Girona] és una reminiscència
única d’antics cultes als difunts, possiblement associada a les epidèmies de
pesta negra que van assolar Europa a l’Edat Mitjana.
Com també ho va voler significar en Edgar Allan Poe amb La màscara de
la Mort Roja, la Dansa de la Mort indica el pas inexorable d’un temps que
mena tots els homes [rics o pobres, nobles o pagesos] a la mort; una mort a la
qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil contribuïren a donar-li una
personalitat real entre els habitants d’aquell període, que gairebé sentien al costat la ferum del seu alè.
Aquesta dansa es representa en el transcurs de la Processó de Dijous Sant
on cinc persones abillades d’esquelets salten rítmicament i compassada al so d’un
tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més,
els quals, amb torxes, il·luminen el conjunt i hi aporten un aire solemne i
tètric.
Tal i com ens explica aquest vídeo la simbologia és magnífica:
“El cos principal de la Dansa està format per dos adults [la Dalla i la
Bandera] i tres infants [dos Platets, que porten un plat amb cendra i el
Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques]. La Dalla és l’element que
representa la mort per definició, l’instrument que sega vides ve reforçat pel
text en llatí “Nemini Parco”, que vol dir “la mort no perdona ningú”. De color
de dol la Bandera és la insígnia del regne de les tenebres, l’estendard d’un
territori del qual la mort és sobirana. Els Platets amb cendra que duen els dos
esquelets més petits són el símbol de la mort física del cos, la pols i la
cendra com a símbol de la descomposició humana. Tancant la dansa el Rellotge, l’esquelet
la senyala indicant que la mort arriba a qualsevol hora, és imprevisible i
imminent.”
Per als homes i les dones d’aquelles èpoques fosques, el cristianisme era el
triomf sobre aquesta mort omnipresent tal i com sembla que ho volen figurar els
dansaires al rendir tribut al Crist, al final de la seva macabra dansa.
--
[*]La mort no perdona ningú.
La informació d'aquest post l'he extret de l’Associació La Processó de Verges.
Entrades
